Acabem de passar el Nadal, el solstici d'hivern. Per què parlem de renaixement i de llum per Nadal? el
L'hivern és l'estació que ens anima a pensar en la Vida (Zoe, en grec) i en l'Univers. Per què naixem a una vida (Bio, en grec) en aquest planeta amb una intel·ligència superior a la de la resta de criatures vives?
Si ens centrem en la nostra realitat més propera, cada hivern, de la mateixa manera que els arbres perden les fulles i sembla que hagin mort, però a la primavera rebroten amb força, les persones podem morir i renéixer a una nova vida, amb nous objectius, amb nous valors.
Si creiem que l'Univers és un tot connectat pel Qi i creiem que és etern, nosaltres formem part d'aquesta Eternitat i per tant, nosaltres som eterns. En la Vida, en l'Eternitat, quan ens arriba l'hivern de la nostra vida, morim i tornem a néixer. No hi ha vida sense mort i no hi ha mort sense vida.
L'Eternitat existeix i nosaltres en formem part, per molt estrictes, puristes i exigents que siguem en qualsevol cosa de la nostra vida present (l'alimentació, la feina, els fills, la família, els amics,...) no serem més eterns i igualment morirem per tornar a renéixer. Hem de ser conscients de la finitud de la nostra vida i de la seva curta durada respecte l'Eternitat per poder relativitzar les coses i entendre que el més important en aquesta vida nostra, no és fer i ser, sinó estar i sentir cada moment de la vida ja que la vida no és més que una successió de petits moments. Aquest estar i sentir s'ha de fer des del cor i amb un cor net i innocent obert a la compassió, la humilitat, la generositat i la misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.