dimarts, 7 de gener de 2020

Un cas concret en consulta, l'artrosi

L'artrosi és una malaltia crònica de les articulacions que el que provoca és que es deformin, per tant
la MTX no pot fer que desaparegui, però si que pot fer que avanci més a poc a poc o faci menys mal quan reduïm la inflamació.

En quant a que avanci més lentament, les recomanacions o teràpies sempre seran en el sentit de tonificar el ronyó i el fetge, segurament també farà falta que la melsa tingui un bon Qi. Això es pot fer amb acupuntura, fitoteràpia xinesa i escollint els aliments que més ens beneficiaran en aquest sentit. El Txi Kung també serà un gran aliat perquè, entre moltes altres coses, flexibilitza i reforça les articulacions. Amb tot, caldrà ser pacient, constant i disciplinat perquè es tracta d'una malaltia crònica en la que el teixit ossi i articular ja està danyat i la solució mai no serà total ni ràpida.

Pel que fa a la inflamació també podrem actuar amb l'acupuntura, la fitoteràpia i l'alimentació energètica, però en aquest cas, quan tinguem un brot de dolor, l'acupuntura ens calmarà considerablement i relativament ràpid. En el cas concret del dolor articular en els dits de la ma, hi ha uns punts anomenats Ba Xie que van força bé, són els que es poden veure en la foto. 

També cal tenir molt present la meteorologia. És sabut per tothom que quan fa humitat, fred o calor, segons cada cas, el dolor augmenta. Llavors haurem de tenir especialment en compte el que mengem i com ens vestim. En el cas de la humitat evitarem els aliments humits com el blat i el sucre (rebosteria). Si el fred ens perjudica evitarem els aliments crus i freds. I pel que fa al fred i a la humitat quan ens vestim, és bo protegir especialment els peus i la zona del Dan Tien inferior (ventre, lumbars i sacra)

dimecres, 27 de novembre de 2019

Sensació, emoció, pensament.

Des del mental i deixant-nos portar per les nostres emocions, generem una realitat, la nostra realitat, que pot arribar a fer-nos molt mal. També pot ser tot el contrari, però acostuma a ser molt menys habitual. Quan sentim alguna cosa, se'ns genera una emoció que de seguida analitzem mentalment i de la que en fabriquem un sentiment.

En el sentir ens hi quedem molt poca estona, en canvi dediquem molt temps a estar en l'emoció (de ràbia, per exemple), en el pensament (que pot arribar a ser obsessiu i esgotador) i/o en el sentiment (de venjança, seguint l'exemple de la ràbia)

Quedar-se en aquests pensaments o emocions ens perjudica perquè ens pertorba. Com podem sortir
del pensament, emoció o sentiment? Senzillament dedicant més temps al sentir. Sentint el moment present, sense valorar, jutjar, pensar o decidir. I com sabem si estem donant massa espai al pensament o no? doncs senzillament perquè ens sentirem bé i, sobretot, tranquils.

Quan fem això, el mental descansa i és llavors que tot el nostre organisme es destensa i desbloqueja, ens omplim d'energia vital i en sortim reforçats. Si persistim en aquests moments de desconnexió mental, ens adonarem que aprenem a connectar amb nosaltres mateixos. Si sabem més de nosaltres podrem prendre decisions més encertades. També ens adonem que connectem més amb l'entorn, millorem la nostra empatia. 

Tant una cosa com l'altra ens permeten ampliar consciència i és llavors que podem deixar que la Vida sigui, apareix la intuïció (que  no és mai mental!), fluïm i ens sentim bé. Podem desencallar-nos i anar seguint tranquil·lament el camí de la nostra vida.

I també succeeix una altra cosa: deixem de condicionar tant a qui tenim més a prop: fills, família, amics, companys,... i deixem que puguin seguir més lliurament el seu propi camí vital.

És evident que les nostres pròpies circumstàncies, siguin heretades o adquirides, ens condicionen; però cada individu té la capacitat de poder decidir lliurament com seguir el seu camí: amb dependència o amb consciència plena. No quedar-nos només amb el pensament i l'emoció ens facilita la nostra tasca vital, però també la de la resta dels humans. Entre tots podem construir una Humanitat plena, en pau i feliç. No és fàcil, però amb intentar-ho ja n'hi ha prou.

dijous, 14 de novembre de 2019

Sessió gratuïta de Txi Kung Nadal 2019

Sessió gratuïta de Txi Kung Nadal 2019

Els cristians consideren l'advent com un temps de pregària i de reflexió 4 setmanes abans del Nadal, caracteritzat per l'espera vigilant (és a dir, temps d'esperança i de vigília), de penediment, de perdó i d'alegria.

El solstici d'hivern coincideix amb el Nadal i el moment més Yin de l'any. L'hivern és l'estació en que els ronyons estan més actius energèticament. Segons la medicina xinesa, els ronyons ens aporten la capacitat d'interioritzar i meditar. Quan els ronyons estan energèticament equilibrats guanyem en confiança, fe en la Vida i en força de voluntat. Si a l'hivern cuidem i mimem els nostres ronyons, podrem viure amb plenitud, consciència no només l'hivern sinó que també ens preparem per a un estiu ple d'alegria. Serà una sessió de Txi Kung dedicada a l'element aigua (hivern/ronyons) i a la meditació.




dimarts, 22 d’octubre de 2019

La síndrome post vacances, causa física o emocional?

Després d'un període llarg en unes condicions concretes, per exemple fent vacances o treballant intensament, el cos necessita un temps per fer el canvi a un estat emocional i d'activitat diferent. Els canvis progressius no provoquen alteracions destacables, però els canvis bruscos, sí. La vida és canvi constant, a la natura cap dia és igual al següent perquè les hores de sol es van allargant o escurçant, la intensitat dels raigs de sol varia i les hores del dia van passant fins arribar a a nit, però sempre de manera progressiva. La primavera no arriba de cop sinó que es va gestant a partir del solstici d'hivern, però també observem canvis sobtats a la natura i llavors les conseqüències són notables: llevantades, gotes fredes, huracans,... 

Quan les condicions del nostre dia a dia canvien sobtadament, el cos en pateix les conseqüències i per això ens costa adaptar-nos al ritme de la feina després de les vacances, però també moltes vegades ens lesionem o emmalaltim quan comencem les vacances.

Podríem pensar que no tenim la fortalesa mental per afrontar el canvi i les emocions que suposa, però també podem entendre que quan un cos material el sotmets a un canvi brusc de les seves condicions físiques, es trenca. És molt clar per exemple el cas del gel quan entra en contacte amb temperatures elevades o el metall que es fon, es dilata o es contrau segons la temperatura. Quan pensem en la fi o l'inici de les vacances, alguns hi veuran amb més pes la causa emocional i altres la física, però la veritat és que cos, ment i esperit no es pot separar, conviuen en el mateix organisme i un influencia i condiciona els altres.

Quan passem d'un estat de relaxació, sense horaris ni obligacions a un estat de tensió i estrès en molts casos sostingut, o a la inversa, la nostra ment busca la manera d'adaptar-se a la nova situació. Algunes emocions es posen de manifest i d'altres es guarden per a facilitar l'adaptació, però també és cert que apareixen emocions que ens dificulten el canvi i d'altres es queden com enquistades dins nostre. Això passa perquè els nostres òrgans canvien la intensitat i el ritme de la seva activitat, entren en situació d'estrès, i això marca directament les emocions ja que cada òrgan està vinculat a una emoció.

Quan el ritme canvia, per exemple de més a menys perquè ens relaxem al iniciar les vacances, el cos aprofita l'energia vital (Qi) que a quedat disponible per a regenerar i depurar els teixits danyats. És per això que ens podem lesionar més fàcilment, patir contractures, tortícoli, o constipar-nos, tenir un còlic renal,... Si el canvi és de menys a més perquè ens despertem més d'hora, disposem de menys temps lliure (o el perdem del tot), augmenta el requeriment intel.lectual, etc., disposarem de menys energia vital (Qi) i estarem cansats, les nostres digestions empitjoraran, etc.,  però també ens sentirem frustrats, de mal humor, tristos,...

Per altra banda cal tenir en compte altres factors i no només l'individu i les seves circumstàncies. Vivim en un entorn físic, amb unes lleis de la Natura que cal tenir presents i que no podem modificar. Les vacances habitualment es fan a l'estiu, quan les bones temperatures acompanyen, els dies són llargs i tot és més fàcil. Quan les vacances s'acaben acostuma a coincidir amb un canvi de temps significatiu ja que passem de les estacions del bon temps a iniciar les del fred. En la Natura aquest canvi és progressiu, però no en el cas dels humans que hi afegeixen el canvi brusc de retorn a la feina. Passar de l'hivern a la primavera és molt més fàcil perquè l'energia tendeix a tirar cap amunt, és expansiva, en canvi interioritzar i fer baixar l'energia (d'estiu a tardor/hivern) pot costar més.

Si a més hi sumem la pèrdua de criteri i desinformació en l'alimentació i els hàbits de salut en general (bàsicament l'equilibri entre descans i activitat i la gestió emocional) la combinació és explosiva. L'hort ens proporciona en cada moment i a cada lloc del Planeta els aliments que ens ajudaran a fer aquests canvis i que disposen de l'energia vital més adequada per a cada moment. Per això és tan important que el que mengem sigui de temporada, local, de proximitat i poc processat. 

Un altre bon consell crec que és adaptar progressivament els horaris a la nova situació uns dies abans de la tornada al treball. Caldrà adaptar-los als horaris laborals, però també als horaris naturals de les estacions que van arribant, la tardor i l'hivern. Cal anar pensant en dedicar temps al silenci, la interiorització i el descans per afrontar les dies freds i amb menys hores de llum amb una bona gestió de la nostra energia disponible. Quan fa fred, la Natura no perd la seva energia, senzillament la reserva, la protegeix i la refina per quan arribin les estacions de la calor on l'activitat és molt més elevada. L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Hauríem d'ajudar a aquesta transformació i no dificultar-la.

En el mes d'octubre segurament molts ja haureu superat el síndrome post vacances, però estic segura que alguns encara el noteu perquè les condicions de vida que imperen no ajuden a viure els canvis amb naturalitat. M'agradaria recordar que un bon hivern ens donarà una bona primavera i un bon estiu. Cuideu els vostres hàbits de salut cada dia i, d'aquí a un any, segurament ni hi pensareu en el síndrome post vacances.

dimarts, 15 d’octubre de 2019

Agraïment infinit.


Tinc la necessitat d’escriure aquest text, però no vull que sigui un simple post en una xarxa social perquè realment m'agradaria compartir-lo. Mentre escric sento que us estic donant una part de mi. Per això he escollit el meu bloc per fer-ho.

Voldria que arribés sobretot a totes aquelles persones que van ser al meu costat i em van acompanyar perquè no m’esfondrés com un castell de cartes. Són els qui em van donar el seu suport en el pitjor moment de la meva vida, suport i escalf des de la seva impotència i sense saber com fer-ho, però eren allà, a prop meu. Els estimats pares, germà i germana, la família propera i els meus amics, tots ells des de les seves pròpies possibilitats i habilitats: aquelles trucades inesperades tan difícils de fer, però tan agraïdes, mirades que ho deien tot des del silenci i també la nevera plena de menjar deliciós fet per aquella tieta que senzillament va fer allò que sap fer tan bé. Fins i tot els que sé que pensaven en mi, però no sabien com acostar-se’m o trucar-me.

Avui que ja fa 16 anys que la Mariona va marxar, sobretot vull fer arribar el meu agraïment a totes aquelles persones que han estat amb mi perquè sé que tampoc és gens fàcil per als que t’acompanyen. Agraïda a la meva amiga de l’ànima i a la meva germana que estaven embarassades i ho van haver de patir doblement, al grup de dol Renacer i els coneguts, especialment a dues mares de la classe de la Mariona, la secretària del que llavors era el meu gremi professional i les dues professores de ioga a Proyoga, que de cop i volta van passar a ser bones amigues per la connexió i empatia que mostraren.

Encara que pugui semblar estrany, també estic agraïda a tots aquells desconeguts que per omplir silencis incòmodes o només per curiositat et preguntaven quants fills tens i jo contestava la veritat: 3 fills. I llavors, inevitablement, et preguntaven les edats i jo els hi deia que la gran ja no hi és i ells no sabien quina cara posar ni què dir, però jo necessitava dir-ho.

PS: La Mariona va seguir el seu camí d’una altra manera el 15 d’octubre de 2003. Materialment és molt lluny, però en esperit continua al meu costat, molt a prop meu donant-me serenor, confiança, compassió i molt, molt d’amor. Malgrat l’immens dolor i patiment, ara ja llunyans, estic agraïda a la Vida, perquè poc a poc, però des del primer moment que ella ja no hi era, he pogut adonar-me i m’adono del veritable sentit i valor de la meva vida.

Tanmateix ni el patiment ni les desgràcies són necessàries. He descobert que les persones podem adonar-nos del que realment té valor a través de la contemplació de la natura i la meditació.

Aquest text em va venir al cap el matí del dia del meu Sant d’aquest any 2019. El vaig escriure i programar perquè es publiqués avui per dos motius, el primer, per no oblidar-lo i el segon, per què ves a saber què estaré fent i on seré avui. Us estimo molt a tots.

dilluns, 7 d’octubre de 2019

Un cas concret en consulta, la menstruació

La menstruació és un fenomen natural que es va repetint cíclicament regulat per tot un seguit d'hormones en equilibri i canvi constant. La MTX considera normal que aparegui al voltant dels 14 anys i desaparegui cap als 49 (més menys 1 any) perquè els canvis vitals en la dona són cada 7 anys (i en els homes cada 8 anys) Són tan habituals les molèsties abans, durant i després de la regla que ho considerem normal, però la menstruació no hauria de ser dolorosa, ni provocar hemorràgies massa abundants, tampoc canvis d'humor, molèsties digestives, síndrome premenstrual o cicles irregulars, massa llargs o massa curts.

El motiu de la consulta quasi mai són les molèsties o desarranjaments de la regla, però quan pregunto sempre acaba sortint alguna cosa, moltes vegades força molesta, però totalment assumida, com si no hi hagués solució. Durant la menstruació es perd sang i per tant el cos pateix una baixada d'energia vital. És aconsellable adaptar el ritme i intensitat de l'activitat que fem a aquesta situació temporal i no fer anar el nostre cos massa forçat, però la regla no ens hauria d'impedir fer vida "normal" i no hauria de ser tan dolorosa com per haver de prendre medicació.

Les possibles alteracions ens indiquen vàries coses. Per exemple que ens falta energia vital i tenim un sistema digestiu poc eficient (no oblidem que el sistema digestiu ens proveeix d'energia vital o Qi) perquè perdem massa sang, el cicle és curt o els dies de pèrdua s'allarguen. Pèrdues massa abundants també podrien ser degudes a un excés de calor i segurament aniran acompanyades d'insomni, ansietat, cefalees,... També pot passar que ens falta sang perquè està estancada o tenim anèmia, llavors tant hi pot haver coàguls i dolor punyent com poc sagnat. També poden haver cicles llargs degut a un estancament general per depressió, tristesa, fred o per deficiència de sang. La síndrome premenstrual està directament relacionada amb un estancament d'energia al fetge i el dolor després de la menstruació amb una deficiència generalitzada de sang i energia vital (Qi).

Si us hi fixeu, totes les causes que he anat comentant no tenen res a veure amb ser dona. Senzillament quan el nostre organisme no funciona del tot bé i hem perdut l'equilibri energètic, apareixen símptomes i /o malalties i, en el cas de les dones, un fenomen fisiològic tan important com la menstruació, regulat per tants òrgans i sistemes (recordem que la visió orgànica de la MTX no és com la de la medicina occidental) com són el fetge, els ronyons, els òrgans ginecològics i totes les hormones que se'n deriven, es veu fàcilment afectat.

Amb la MTX es pot regular de manera senzilla reduint moltíssim les molèsties tan físiques com emocionals i millorant la salut en general, perquè disposarem de molta més energia vital que circularà per tot l'organisme facilitant l'equilibri yin yang. Es poden utilitzar vàries tècniques i teràpies, des de l'alimentació i el Txi Kung que hom pot practicar des de casa, a la fitoteràpia xinesa, l'acupuntura, la moxibustió i les ventoses.