Sobre medicina alternativa, medicina moderna, pseudo ciències i altres teories.

No vull deixar de donar la meva opinió sobre les medicines alternatives que darrerament s'estan titllant, de forma generalitzada, de pseudo ciència.

Comencem  primer de tot aclarint conceptes:

• Ciència mèdica: és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions al nivell de la homeostasi de les persones (wikipedia)
• Homeostasi: és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta. (wikipedia)
• Mètode científic: és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis del raonament lògic.
• Estudi científic: experiment dissenyat per a recollir dades que ens han de permetre demostrar una hipòtesis. 
• Medicina moderna: és la medicina científica que a partir de la segona meitat del segle XIX s'estableix de forma definitiva com a corrent principal del coneixement i pràctica mèdica a Occident. Es formula utilitzant el mètode científic.
• Medicina tradicional: Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la medicina tradicional inclou diversitat de pràctiques sanitàries, coneixements i creences, incloent medicines basades en les plantes, animals i/o minerals, teràpies espirituals, tècniques manuals i exercicis aplicats individualment o combinats per mantenir el benestar, tractar, diagnosticar o prevenir malalties. Quan diferents poblacions adopten pràctiques de medicina tradicional que, tradicionalment, no són usades per a l’atenció a la salut i la malaltia en la seva cultura originària, llavors parlem de: medicina alternativa o complementaria. 
• Medicina tradicional xinesa: ciència mèdica de més de 2000 anys d'antiguitat que es practica a la Xina i que s'ha anat formulant utilitzant el mètode científic.

Un cop tenim clars els conceptes, crec que és molt important diferenciar entre les persones que realitzen una pràctica basada en coneixements científics, siguin tradicionals o moderns; de les persones que sense cap tipus d'estudi ni coneixement, s'aprofiten del sofriment dels altres per causa d'una malaltia, només per a obtenir diners i en detriment, encara més, de la seva salut.

També és important remarcar que mentre els estudis de medicina tradicional, complementària o alternativa no estiguin oficialment reglats en el nostre país, aquestes tristes accions continuaran passant i augmentarà la confusió.

Un altre tema important és diferenciar entre complementari i alternatiu. Al meu entendre i com el seu nom indica, la medicina alternativa és tota aquella pràctica, ja sigui ciència mèdica, tècnica corporal o teràpia de salut, que el malalt escull per a tractar-se renunciant a la medicina moderna. En canvi, en la medicina complementària, el pacient escull la combinació de diverses medicines, pràctiques i tècniques mediques o de la salut.

És evident que perquè una persona pugui escollir com vol tractar la seva malaltia, calen dues coses que són imprescindibles:

-   poder exercir la nostra llibertat
-  disposar del coneixement, formació i/o informació necessàries per poder triar essent el màxim possible de conscients del que estem fent.

I també és evident que des de petits no se'ns ensenya que hi ha diferents camins i alternatives a seguir, no se'ns ensenya a saber avaluar i triar i no se'ns ensenya a ser crítics, sinó tot el contrari, se'ns diu el que hem de fer sense explicar-nos el per què. Pel que fa a llibertat, em sembla que en el nostre país, cada dia que passa és més petita.

Voldria donar breument la meva opinió sobre els estudis científics: moltes persones, algunes d'elles professionals de la medicina moderna, s'escuden darrera dels estudis científics per a desacreditar altres medicines. Un estudi científic el podria fer qualsevol persona en l'àmbit de casa seva i la seva família, l'important és que l'estudi estigui ben plantejat. Estudis científics basats en grans mostres de població, no seran útils ni correctes si no han estat ben plantejats. Els bens de consum que mouen molts diners, també en farmàcia o alimentació, mouen grans estudis científics. Les teories de la medicina tradicional xinesa es van formular seguint el mètode científic basat en estudis científics, però podríem dir que tot aquest coneixement es va adquirir "a l'antiga", perquè té centenars d'anys. Actualment no es fan gaires estudis científics, tot i que algun es fa, però això no li treu validesa.

No voldria acabar sense definir què significa holístic, una paraula que s'utilitza molt, però no sé si es té clar el que implica que una medicina sigui holística.

Holisme: 

1. Teoria que proposa que la comprensió de les parts percebudes pel cervell només pot ser entesa fent referència al conjunt de la totalitat a la què pertanyen.
2. Creença de que la totalitat és més important que la suma de les parts.

La medicina tradicional xinesa és holística, això significa que quan equilibrem una funció orgànica, com podria ser la del cor o el sistema digestiu, per posar un exemple, no només ens milloraran els símptomes físics que depenen d'aquests òrgans, sinó també altres símptomes físics d'altres òrgans, perquè tots ells estan connectats i interaccionen. Però també milloraran símptomes o alteracions de tipus mental i emocional perquè la connexió també existeix entre cos físic i ment. Però no només això, que una persona millori els seu estat de salut (físic i mental) significa també que la seva aportació en el conjunt de l'Univers farà que aquest estigui una mica més en equilibri que com ell se'l va trobar. És a dir, la medicina holística busca la millora de la salut i el benestar de la persona tenint en compte la totalitat del que som (cos, ment i esperit) i on vivim, enlloc de només un símptoma, òrgan o malaltia concreta.

Un cas concret a la consulta, tremolors i espasmes a les cames

Darrerament han vingut a la meva consulta dues persones que patien tremolors i espasmes a les cames: a un d'ells li passava des de feia poc temps i sempre després de practicar bicicleta de forma intensiva, i l'altre, mentre dormia la cama se li disparava bruscament despertant-se ell i qui dormia amb ell, a més a més, també patia un insomni que només el deixava dormir 3 o 4 hores cada nit. Aquesta persona ho atribuïa a un accident molt greu de cotxe que va tenir ja fa molts anys.

En els dos casos no hi havia cap malaltia diagnosticada que expliqués aquests símptomes, és a dir, es tractava d'un problema funcional, però els òrgans i els teixits del sistema nerviós no estaven danyats. En aquestes circumstàncies és quan la MTX funciona millor. Des de la visió xinesa es tracta clarament de dos casos de vent de fetge. El vent, en MTX, suposa moviment ràpid, que apareix i desapareix i a vegades canvia de lloc sense cap explicació. Sempre té la seva causa en una deficiència o buidesa que en aquest cas era de sang de fetge.

En els dos casos els hi vaig recomanar una dieta que els ajudés a retrobar l'equilibri energètic que havien perdut, però també els hi vaig recomanat una fórmula de plantes xineses per a restablir aquest equilibri de forma més ràpida i satisfactòria. 

En el cas de l'esportista, uns canvis massa radicals en l'alimentació i en l'entrenament, l'havien portat a un desgast brusc de les substàncies fonamentals (energia vital, sang i capacitat de reserva)  que l'impedia poder acabar les curses i entrenar-se amb normalitat. També havia perdut la seva energia per a la vida quotidiana sentint-se molt cansat i desmotivat. Amb un mes de suplementació i dieta equilibrada, aquesta persona ha pogut reprendre els seus hàbits esportius i ha recuperat la salut i el benestar. Els tremolors als músculs de les cames han desaparegut i se sent fort i amb ganes de competir de nou.

En el segon cas, el problema venia de més lluny. L'insomni estava molt arrelat i els espasmes nocturns a les cames eren sobtats i forts. La buidesa de sang i d'energia vital (Qi) era considerable i provocava un vent intens. Ha calgut més temps per a poder recuperar un estat de salut més satisfactori perquè també calia recuperar l'energia digestiva. Després de tres mesos aquesta persona dorm unes 6 hores seguides, ha reduït el seu mal humor i agressivitat que sentia i els espasmes nocturns s'han reduït considerablement en intensitat i freqüència.

Existeixen vàries fórmules de plantes xineses per a calmar el vent, una d'elles es pot prendre quan hi ha parkinson, que també es considera en MTX un cas de vent pels tremolors que presenta la persona. Ens servirà per alentir el procés de la malaltia, però no per a curar-la.

Txi Kung a Sant Cugat

A les classes de Txi Kung d'aquest nou curs a Sant Cugat treballarem centrant-nos en el Yin Yang. El curs passat vàrem practicar uns exercicis molt focalitzats en el Shen, la consciència o esperit que resideix en el nostre cor. Des del Shen, arribàvem al Jing (l'essència yin-yang) i al Qi, ja que els tres tresors estan sempre connectats i s'equilibren entre ells (Jing - Shen - Qi). 

Enguany enfortirem el Yin Yang, des del Jing o essència, per equilibrar tot el nostre ésser. Això significa que el treball que farem serà més físic, especialment dirigit al DT inferior i a les cames, és a dir, a la terra i al nostre arrelament, perquè recordem que el Jing és de naturalesa Yin, ens dóna la forma del cos físic.

Els exercicis que he triat són Lian Gong Shi Ba FA, L'òs i la grua (grulla, en castellà) i les 18 mans del Luohan, en record del Mestre de Shaolin Gaspar García, que aquest agost ens va deixar.

Lian Gong són 18 exercicis pensats per a reforçar i flexibilitzar l'esquena que es practiquen en 12 minuts i que utilitzarem en l'escalfament inicial juntament amb l'auto massatge facial.

L'ós i la grua començarem a practicar-lo a l'octubre i fins aproximadament la meitat del curs, que començarem a introduir i aprendre les 18 mans del Luohan. Si ve l'ós i la grua són senzills d'aprendre, amb el Luohan necessitarem més temps, dedicació i paciència, però valdrà la pena. No és en va que el Mestre G. García l'anomenava l'exercici perfecte.

Acabo amb el que sempre deia el Mestre Gaspar García: si perds els diners, no perds res; si perds la salut, perds molt; si perds la pau, ho perds tot.

Animeu-vos a provar una classe!

Curs 2018 - 2019

Aquest nou curs seguirem amb les classes de Txi Kung setmanals a Sant Cugat, Barcelona i Calafell.

• A Sant Cugat dos dies a la setmana, dilluns i dijous de 19,00 a 20,30 h al centre Txi Kung Sant Cugat, a l'espai natural de la masia de Can Fatjó dels Aurons.
• A Barcelona els dimecres de 10,00 a 11,00 al jardí hort del Convent de les Benetes, al Carrer Dolors Monserdà nº31 de Sarrià (Txi Kung suau per a gent gran o convalescent)
• A Calafell els dimecres a les 19,00 a la platja (mentre el temps ho permeti, també disposarem d'un espai a cobert)
• També les classes de Txi Kung amb l'associació AVAN (malalts neurològics) a Sant Cugat i l'associació ACAF (fibromialgia i fatiga crònica) a la Floresta. 

Pel que fa als tallers de Txi Kung tenim novetats. Us proposo un taller vivencial de dia sencer en un espai natural a la zona del Montseny (Fontanelles natura). Dedicarem el dia a practicar Txi Kung i a meditar intentant diluir-nos amb la natura, equilibrar-nos amb l'estació de l'any que estiguem vivint i connectar amb el nostre jo veritable. 

Acompanyarem la pràctica amb xerrades relacionades amb la medicina tradicional xinesa i el taoisme que ens permetin entendre una mica més com funciona el nostre organisme, com augmentar el nostre estat conscient i les avantatges que això comporta.

Aprofitarem el dinar per a introduir els conceptes bàsics de la dietoteràpia energètica terapèutica i com guanyar en salut amb la nostra alimentació diària.

Aquest taller es farà a l'octubre, al febrer i a l'abril.

També us proposo els tallers de cuina que faré a l'Ateneu de Sant Cugat, el primer està dedicat a la cuina terapèutica d'hivern i serà el 20 de novembre (25€)

Els aliments no només ens aporten els nutrients i les calories que necessitem per al dia a dia, també tenen una funció terapèutica. Ens poden ajudar a curar-nos més ràpidament o a no emmalaltir tan sovint.

Quan les obligacions ens serveixen per a fugir de la realitat

Fa anys vaig llegir una frase que em va agradar molt: "Hem de ser forts, però no durs, perquè la vida és dura, però molt bonica." És cert que la vida és dura, persones estimades moren, a vegades inesperadament o abans d'hora, les relacions personals poden arribar a ser molt doloroses, ens quedem sense feina, sense vivenda, patim malalties que ens incapaciten, desgràcies naturals, ... I també és cert que la vida és bonica: la natura sublim i extasiant que ens envolta, poder respirar l'aire pur, les relacions entre persones compartint pau, alegria i harmonia, ... La mateixa cosa ens pot produir una gran felicitat o una gran tristesa.

Si pensem en el que realment tenim, ens adonem que són ben poques coses: les coses materials un dia hi són i el següent no, fins i tot la vida, un dia hi som i demà poder no, naixem sense demanar-ho i morim sense saber quan. La vida és efímera i molt fràgil, però és bella i, si volguéssim, podríem sentir el goig de viure a cada moment. Podem sentir que estem vius quan sentim la natura a prop nostre, quan sentim que en formem part, quan ens diluïm en ella. També quan ens relacionem amb les persones des del sentiment, des del cor. Tanmateix, davant de l'immens i etern Univers ens podem sentir sols, de fet, tot i viure en comunitat, arribem i marxem sols i la nostra vida depèn només de nosaltres, el govern de la nostra vida és només nostre i, quan el perdem, ens sentim perduts i patim la soledat. Però com més conscients siguem, com més gran, neta i forta és la nostra consciència o el nostre estat conscient, menys patim la soledat. 

Hem de saber viure i entendre la nostra soledat que només es pateix quan no tenim relacions sinceres i profundes i no apreciem la bellesa que ens envolta, desconnectant-nos de la natura que inclou també la nostra naturalesa. Viure és alhora dolorós i alegre, però no cal convertir el dolor en patiment per preocupacions o per por a perdre l'alegria. Hem d'aprendre a viure sentint el goig del que tenim (natura i relacions) a cada instant i celebrant-ho.

Quan ens hem d'enfrontar a tant dolor, moltes vegades guanya la por, la incertesa, ... i patim. Vivim sense alegria, sense sentir el goig d'estar vius. Hauríem de saber viure amb plenitud, sentint la tristesa i l'alegria, acceptant-les sense por a perdre les coses bones ni pensant que les dolentes són per a sempre. Podem optar per viure desitjant intensament, però no esperant res (ni bo ni dolent) i confiant en l'Univers (en la Vida). Tanmateix, normalment escollim el camí fàcil d'abandonar-nos al patiment i a les lamentacions, però com que no ens agrada patir, intentem no veure'l amagant-lo sota una allau d'obligacions que pensem que ens faran sentir feliços:

• obligacions professionals per a poder triomfar guanyant molts diners i aconseguint un reconeixement social, cosa que anomenem "èxit" i que actualment està exageradament valorat.
• Obligacions cap als fills per poder oferir-los la millor formació acadèmica perquè puguin "triomfar" a la vida, carregant-los d'obligacions excessives que poder no els hi agraden ni els hi aporten cap satisfacció ni creixement com a persones humanes. Fins i tot, la pràctica d'un esport acaba essent una obligació per a millorar el seu currículum acadèmic enlloc d'una pràctica per a desenvolupar-se física i mentalment amb salut mentre aprenen a gaudir de les possibilitats del seu organisme, de la natura, del treball en equip, ...
• Relacions socials per a triomfar, però no per enriquir-nos com a persones aprenent a conèixer-nos encara més.
• Viatjar per obligació, perquè s'ha de conèixer, aprendre i viure experiències o senzillament aparentar socialment, evitant el propi descobriment (el viatge més intens és el nostre viatge interior) i la integració en l'entorn natural o social.
• Esport per obligació, per tenir un cos bell que ens ajudi a triomfar, moltes vegades en detriment de la nostra salut.

Es defensa la cultura de l'esforç, que no és el mateix que la força de voluntat i la motivació, amb obligacions inútils que només ens serveixen per a triomfar materialment i acumular frustració pel que no aconseguim. És com un peix que es mossega la cua: les obligacions amaguen el meu patiment i fan que no hagi de pensar en els meus sentiments, però em fan sentir frustrat pel que no aconsegueixo augmentant aquest patiment. Totes aquestes obligacions arriben a justificar accions totalment deshumanitzades com la guerra, l'abús a menors i a la dona, abandonament d'avis, de malalts, ...

Ignorar com em sento no fa desaparèixer el patiment, aquest va creixent fins que es mostra de forma sobtada i brusca en forma de crisis d'ansietat, angoixa, depressió o qualsevol altra malaltia. Aquest sobresforç inútil només aconsegueix malgastar l'energia vital que ens serviria per a mimar el nostre cos, prevenir malalties i guanyar en salut (física, mental/emocional i espiritual) per a poder créixer com a persones i fer gran la Humanitat i els seus valors naturals i universals.

Actualment moltes persones es troben perdudes, buscant fatigosament el seu camí, el seu lloc a la vida. Penso que de camins només n'hi ha dos:

• el fàcil, quan ens abandonem al patiment i ens obliguem a buscar alguna cosa que ens anestesiï, que ens permeti fugir o evadir-nos de la nostra realitat.
• el camí del coneixement propi, el que ens permet prendre consciència del valor de la vida i dels seus límits. Aquest és un camí llarg, de tota la vida, que requereix constància i força de voluntat per a no abandonar-lo, però sense esforç, deixant que la Vida sigui i ens permeti, a cadascú de nosaltres, mostrar-nos tal com som, amb pau i serenor interior per poder sentir el goig de viure. Si seguim aquest camí, la Vida ens mostrarà el nostre lloc i el que se'ns dóna bé fer, el nostre do personal i únic.

Us recomano dues lectures molt interessants, la primera és un petit llibre titulat "La utilitat de l'inútil" de Nuccio Ordine publicat per Quaderns crema. La segona es titula "Qi Gong, la saviesa del Wu Wei" de Neus Pintat i està publicat per l'abadia de Montserrat. La pràctica del Qi Gong (Txi Kung) està fonamentada en el Wu Wei que es podria traduir per "fer sense esforç", "deixar fer el curs natural de les coses" o "cal no fer res".