Les relacions de parella II

En les relacions de parella es viuen crisis com en qualsevol altra relació, però potser són més freqüents
perquè la convivència ho facilita. Si les crisis no s'enfronten es van enquistant i creixent i arriba un dia en que poden ser insuperables. 

 

En les crisis ens pot ajudar fixar-nos en les coses que ens uneixen més que en les que ens separen. La parella es fonamenta en els valors en comú i creix amb els projectes que són conjunts, però també en els individuals. Tots ells ens permeten el creixement com a persones i com a parella. 

 

Quan apareix un conflicte tan important és la reflexió individual com la de parella. Ens cal saber com ens sentim, quines emocions i sentiments ens envaeixen i el per què. També crec important posar-nos en el lloc de l'altre, empatitzar i ser humils. Finalment serà imprescindible comunicar-se, expressar i compartir l'un amb l'altre el que estem vivint i intentar arribar a un acord, o encara millor, a un punt de trobada on tothom si senti còmode.

Les relacions de parella.

Les relacions humanes sempre són intenses: progenitors i fills, en el món laboral, la família,... però
m'atreveixo a dir que les més intenses són les de parella, potser per això s'ha hagut d'inventar el divorci. Si no et portes bé amb el teu pare o germà pots reduir les ocasions i els temps de trobada, però amb la parella hi convius cada dia sota el mateix sostre. I no només això, també hi tens una relació molt íntima que inclou el sexe. Es podria dir que amb la parella un es queda al descobert mostrant-se tal com és.

Independentment de com vagi la relació, podríem considerar la nostra parella com un dels nostres més grans mestres. En aquestes relacions podem adonar-nos potser més fàcilment de les nostres vulnerabilitats i debilitats perquè pot ser un mirall que ens mostra a nosaltres mateixos, la nostra manera de reaccionar davant de situacions diverses. Ens ensenya els nostres valors i prioritats. A través de la relació també ens mostra els nostres grans conflictes.

Quan la nostra parella ens fa enfadar o ens molesta molt, això és que ens està projectant quelcom de nosaltres mateixos. Ens pot estar mostrant alguna cosa que considerem incorrecte i en la que som molt, massa, rígids, o per contra, ens mostra que nosaltres realment també som així.

La relació de parella ens dóna l'oportunitat de decidir com volem viure aprenent a marcar els nostres límits. Sabent trobar l'equilibri entre interior (un mateix) i exterior (la parella i entorn) Així doncs, ens permet créixer en la compassió (saber acompanyar i empatitzar sense caure en la dependència i el victimisme), practicar la tolerància versus la rigidesa i l'autoritarisme, en definitiva, aprenem a estimar-nos per poder estimar. 

Finalment també ens permet decidir en contundència què volem i què no volem, aprenem a dir no i actuar amb coratge que no és res més que la predisposició del cor davant d'un acte de valentia. L'estar present i la pràctica contemplativa, ja sigui a la natura, meditant o fent Qi Gong, sempre serà de gran ajuda per a prendre millors decisions.

Educar el pensament i la voluntat

Quantes vegades voldríem tenir un interruptor per a poder desconnectar el pensament. És esgotador quan els pensaments arriben a la nostra ment sense ordre ni control, solapant-se els uns amb els altres i destacant entre ells un que ens obsessiona. He pres la decisió correcte? M'he equivocat? Ho he fet bé? No m'estima. Ha sigut culpa meva. És una mala persona i li faré pagar,... 

Sovint em preguntava d'on venien aquests pensaments que no desitges i que no et deixen viure en pau i fluïdesa. A més a més, sempre arriben en el pitjor moment: per la nit provocant insomni i magnificant el problema, quan tens molta feina o un dia complicat,... Totes aquestes "males idees" surten del nostre inconscient. Les crea la nostra inseguretat, les nostres pors, les nostres enveges i ambicions,... Aquest substrat on creixen es va generant al llarg de tota la nostra vida, des de la panxa de la nostra mare fins el dia que morim. Són l'educació i el tracte que rebem a l'escola i a la família el que majoritàriament ens condicionarà la manera d'entendre la vida posteriorment. També les circumstàncies personals, però l'important no és el que ens passa sinó com ho entenem, acceptem i vivim.

Recentment vaig saber dels exercicis essencials de Rudolf Steiner que des de l'antroposofia proposa per poder accedir a un nivell de consciència mes gran i de més qualitat. Són 6 exercicis que es recomana practicar a diari, començant pel primer com a mínim durant un mes i anar seguint i incorporant els següents. El primer serveix per a controlar o educar el pensament i el segon, la voluntat. Amb la pràctica del 1er exercici aprenem a pensar el que volem i en l'ordre desitjat essent molt més eficients i aprenent a estalviar energia vital. Amb el 2on passem a ser amos de les nostres decisions, reduïm dispersió i augmentem el número d'accions volgudes i realitzades.

L'època moderna i tots els seus invents i descobriments ens va portar moltes coses positives, però mai res és gratuït. L'ús de màquines va segrestar el nostre pensament i creativitat. Quan les coses es fan de manera rutinària, quan disminueix el treball manual i augmenta la producció en sèrie, la consciència marxa. No us ha passat que fent un recorregut en cotxe que feu habitualment heu arribat a lloc sense ser conscients de per on heu passat?

La tecnologia digital i els ordinadors, la intel·ligència artificial, tot i ser molt útil en moltes ocasions, ens anul.la la voluntat. En moltes ocasions ja no som nosaltres els que decidim què volem i com ho volem. Quantes vegades encenem el mòbil quan no tenim res a consultar? Els ordinadors segresten la nostra voluntat.

Passem a veure com es fan els exercicis:

El 1er exercici consisteix en observar un objecte quotidià com una cullera, un llapis, un clip o una pedreta del jardí... Cal mirar-se'l durant mínim 5 minuts centrant el pensament en ell i tornant a ell quan ens venen al cap altres coses. Per exemple si mirem un llapis podem recordar la llista de la compra i començar a encadenar pensaments que no són del llapis. Llavors hem d'intentar aturar-ho i tornar al llapis: el tacte de les seves diferents parts, si fa olor, com està fabricat, les mides, colors, ... També podem tancar els ulls i intentar reproduir la seva forma mentalment i fins i tot, observar-lo i intentar sentir què ens diu l'objecte. Si ho fem regularment al cap d'un mes ja ens adonarem que comencem a pensar el que volem i no estem tan sovint en les mans del subconscient. També sentirem més pau interior, menys angoixa i ens mourem més tranquil·la i pausadament.

El 2on exercici consisteix en proposar-nos fer cada dia i en un moment concret una acció que no serveix per a res, però ens educa la nostra voluntat. Per exemple, a les 12,30 h podríem fer una volta de 360 º a un anell que portem; o en algun moment entre les 10 h i les 12 h obrir una finestra i tornar-la a tancar.

 

La meva recomanació és fer el 1er exercici durant un mes cada dia i després incorporar el 2on exercici i fer els 2 un mes més. Els primers dies costa, però si ho aconseguiu notareu la diferència en el vostre dia a dia i el dia que no els fe,
els trobareu a faltar.

 

Proveu-ho, no hi perdeu res!

Si a l'estiu menges amanides, a l'hivern sopes.

Els mesos de calor quan tenim gana qualsevol cosa ens serveix , tenim la fruita, les amanides, els ous, el peix a la planxa, els humus, ... els àpats d'estiu donen poca feina a la cuina. A l'hivern, quan tenim sensació de fred al cos, el cos ens demana menjars més elaborats, de cocció més intensa i llarga. Si no planifiquem els menús és fàcil caure a tothora en els plats de pasta i en el pa. Si en l'esmorzar i el dinar no donem al nostre cos l'energia de qualitat que necessita, quan arriba el vespre se'ns fa impossible parar de picar i menjar coses que preferiríem no menjar (galetes, pa, xocolata, embotit, patates fregides,...)

Tant si fa fred com si fa calor no hem d'oblidar que els menjars han de ser molt variats, de temporada i de proximitat. Molt important també fugir dels processats (on abunden els additius i ingredients de molt poca qualitat), refinats (farines i sucres blancs) i precuinats també rics en additius.

Els mesos de fred són els que hi ha més varietat de verdura (a l'estiu abunda la fruita, molt més fresca i refrescant i rica en sucres d'absorció ràpida) que ens permet cobrir la major part de les nostres necessitats en hidrats de carboni i ens dóna moltes possibilitats a la cuina. Els tubercles i verdures que creixen a prop de terra són rics en hidrats de carboni a més a més de ser font de vitamines, minerals i fibra (moniato, carbassa, col-i-flor. bròquil, xirivia, pastanaga, nap, fonoll, col lombarda, ...). Les verdures de fulla verda ens ajuden a depurar l'organisme, però cal no abusar-ne ja que quan les temperatures baixen el que més necessitem és tonificar l'energia vital (endívia, escarola, col, kale, espinac, bleda, carxofa, bròcoli, api)

No oblidem tampoc les fruites i fruits secs, les espècies com la farigola (sopa de farigola), gingebre, canyella, anís, cardamom, clau, llorer,.. i totes les cebes.

Ara a l'hivern és el moment de les sopes, estofats, cremes, saltejats, rostits i brasa.

Puré de mill amb ceba i col lombarda. 

 

 

 

Noodels amb espinacs, ceba, pastanaga i gírgoles.

 

 

 

Amanida de fonoll amb tomàquet sec, olives negres i tàpares.

 

Sopa de verdures, algues i shitake.

El coratge

El moment que està vivint la humanitat ens demana a cadascú de nosaltres molt coratge. Les desgràcies se succeeixen una darrera l'altra i la informació ens arriba en gran quantitat i a tot hora, sense mesura.

El coratge és la predisposició del cor davant d'un acte de valentia. Per tant, se sosté en la valentia i en la bondat. Dues qualitats que necessitem tant per acceptar el món que hem creat com per passar a l'acció i provocar canvis a millor.

 

És un error pensar que som responsables d'absolutament tot el que passa al nostre voltant, a prop nostre o a l'altra punta del planeta, o també pensar que podem salvar el món. En canvi sí que som responsables de la  nostra vida i de les nostres accions i està a les nostres mans fer molts petits canvis. Sí Tot és u i Tot està connectat, quan nosaltres ens sentim en pau i alegres, el Tot està més en pau i més alegre.

 

Quan l'acceptació es fa amb valentia i bondat no ens porta a la passivitat sinó a l'acció positiva. Les accions per molt bones que les considerem, si no ens aporten felicitat ens estem enganyant. Això no vol dir que no ens posem obligacions perquè són feixugues, sí que ens les posem, però la decisió del que farem ha d'estar basada en la bondat i la valentia. Les obligacions ens poden costar de realitzar, però si es fan des de la llibertat, escoltant el nostre desig més profund, no ens equivocarem.

L'experiència de la meditació.

Finalment aquest any m'he vist capaç de fer una setmana de meditació i silenci rigorós, concretament ha sigut en el Santuari del Miracle, a Solsona, amb l'associació d'Amics de la casa d'espiritualitat del Miracle i amb  en Toni Pou al capdavant d'aquesta experiència, aglutinant i guiant el grup d'11 persones que érem.

El mes de maig em vaig atrevir amb un cap de setmana de meditació i silenci i en acabar-lo sabia que la setmana de juliol m'estava esperant. M'hi vaig apuntar i estic molt contenta d'haver-ho fet.

Una de les coses que ens va dir en Toni a l'inici va ser que ens aconsellava iniciar aquests dies de meditació i silenci sense expectatives. Va ser un bon consell perquè una altra cosa que ens va dir va ser que tant si la meditació va bé, com si va malament, sempre va bé. En el meu cas he de dir que la meditació no va anar bé, per tant, com menys expectatives inicials, molt millor.

En general considerem que la meditació va bé quan durant l'estona que dura ens sentim en pau, els pensament i les emocions estan en calma i en algun moment, encara que sigui curt, ens sentim "connectats" i, fins i tot, "il·luminats". Els meus primers dies van ser terribles. Estava tranquil.la, però es van destapar i remoure coses que estaven molt amagades, fins i tot coses que considerava tancades i resoltes. Els dies següents vaig poder resoldre moltes coses deixant anar pors, culpes i tristeses. En definitiva van haver pocs moments de meditació gloriosos, però el resultat va ser molt positiu. Meditar sempre és bo i positiu, vagi com vagi.

Algú que no hagi meditat mai i que m'estigui llegint potser no entendrà gaires coses de les que explico, de fet, sempre va bé aclarir conceptes perquè a vegades dues persones podem estar parlant utilitzant les mateixes paraules, però en algun moment ens adonem que no estem dient el mateix. M'agradaria aclarir el que crec que és la meditació.

La meditació és buidar-se de pensaments, sentiments i emocions pertorbadores i obsessives que no ens permeten viure el moment present, per poder deixar espai que es podrà omplir de la bondat i l'amor de Déu, del Tao que ens permetrà veure el camí vital a seguir, de l'energia sanadora que ens vivificarà cos, ment i esperit, de Vida.

La meditació es practica habitualment asseguts, el més còmodament possible, sense moure's, en silenci, relaxant el cos, calmant el cor i la ment, inspirant i espirant a poc a poc pel nas, sense forçar la respiració i col·locant les mans d'alguna manera concreta, ja sigui un mudra, o una postura de Txi Kung, o seguint el mètode de Franz Jalics,...). Podem afegir un mantra (o una pregària del cor) que es va repetint en silenci al ritme de la respiració, si estem en grup, o en veu alta, si estem sols i ho preferim. La meditació es pot fer en grup i és molt reconfortant perquè les diferents persones se sostenen entre elles a través de la presència, però sempre és un treball personal i intransferible. És un viatge cap el nostre interior i el fem sols, ens enfrontem a nosaltres mateixos i des de dins nostre, mirem tot el que ens envolta, també el que no es veu. Ampliem i enfortim la nostra consciència.

El caminar contemplatiu, les danses sagrades, els exercicis de respiració i de relaxació, escoltar música, cantar, practicar Txi Kung o ioga, ... són activitats contemplatives i /o terapèutiques que ens preparen i ens ajuden a meditar, però no són meditació. El Txi kung (o qualsevol d'aquestes activitats que he nombrat) quan es practica en l'actitud correcte, és a dir, relaxant el cos, sense enganxar-se als pensaments que venen i van, calmant el cor amb el somriure, respirant pel nas sense forçar la respiració i sentint el cos en cada moviment, llavors es converteix en una meditació en moviment.

Quan fem meditació el més important no és el temps que aconseguim estar asseguts sense moure'ns, sinó que sigui diària. Si comencem  amb 5 minuts, però són diaris, podrem aconseguir estar meditant el temps que desitgem: mitja hora, una hora, un cap de setmana, una setmana sencera,...

Dit tot això, ens podríem preguntar per què és tant important meditar i per què ho hem de fer si ens costa tant? La meditació, com ja he dit altres vegades, és la millor medecina. És una medecina única i totalment diferent de les altres, siguin naturals, energètiques o sintètiques, perquè ens sana les ferides emocionals i espirituals que són la causa primera de qualsevol altra malaltia. Ja sé que hi ha malalties genètiques, altres degudes a la meteorologia,... però per què aquestes malalties a vegades es mostren i a vegades no? per què a vegades el fred ens posa malalts i a vegades no? per què a vegades ens sentim forts i valents i d'altres, sense haver canviat gaires coses de la nostra alimentació, activitat física, ... ens sentim dèbils i deprimits?

A través de la meditació podem deslliurar-nos de les pors, la ràbia, la culpa, la preocupació, la tristesa, l'ansietat i entendre qui som realment, què ens fa feliços i quin és el nostre desig més profund; ens permet veure amb molta més claredat d'on venim, què volem fer i com i on anem; ens allibera de dubtes. La meditació ens aporta salut en el sentit més ampli de la paraula: física, mental i espiritual.

La meditació és una medecina que no cura malalties sinó que ens dóna salut per a poder sanar-nos.