Constel.lacions familiars

Si ens fixem en el significat de la paraula holístic, ens adonem que estem fets de 3 cossos, connectats entre ells i indissociables que ens defineixen com a ésser humà únic i irrepetible. Són el cos material, l'emocional/mental i l'espiritual. Tot el que passa en un dels 3 cossos es reflecteix en els altres dos, tant per a bé com per a mal. És per això que l'estrès emocional no només ens produeix desequilibris emocionals sinó que també ens pot provocar malalties físiques.

En el pla espiritual, és a dir, el que transcendeix el pla físic, també hi podem trobar la causa de problemes de salut. Aquest pla inclou tot el que és transgeneracional (el que ha passat i s'ha viscut en les nostres generacions passades) i transpersonal (les vivències de la nostra ànima en altres vides passades) Accedir a aquesta informació pot ser difícil ja que s'ha de fer des de l'inconscient i no tots tenim les mateixes capacitats o predisposició.

Disposem de diferents maneres de fer-ho, per exemple, els somnis, que poden ser font de molta informació i ajudar-nos a comprendre. Una altra manera són les constel·lacions familiars. Es una tècnica senzilla en la que mentre dura la sessió s'està totalment conscient. En una constel·lació familiar hi participen vàries persones que no necessàriament es coneixen entre elles. N'hi ha una que és la que es constel.la i explica molt breument el motiu de la consulta. També hi ha el terapeuta que acompanya a la persona que es constel.la i a la resta de participants o representants que són els que escenificaran el problema que s'està treballant en la sessió en qüestió. 

La pregunta lògica que ens fem és: com saben els representants el paper que han de representar? senzillament surten al centre de la sala quan se'ls hi dóna un personatge i saben clarament què han de fer perquè reben la informació des del seu inconscient. Això és possible perquè tots som un, tots estem connectats energèticament entre tots, amb tot i amb el Tot o Font original.

En una sessió de constel·lacions es fa un treball molt intens i profund i el millor de tot és que el fa tant els que es constel.la com els representants. És un treball individual, però solidari en el que es dóna i es rep.

Si no heu participat mai en cap us animo a provar-ho, quan jo hi participo com a representant sempre en trec molt de profit.

Quan arriba la calor se'm passen les ganes de fer res!

L’estiu és el moment de l’any que correspon a la plenitud, l’abundància i el compartir, però quan arriba la calor no tinc ganes de fer res! Suor excessiva, mareig, pesadesa exagerada de cap i cames, insomni,... estan a l’ordre del dia. 

La calor i la humitat externes se sumen a la calor i humitat internes degudes als desequilibris interns. Si volem passar un bon estiu cal que ens acompanyi la salut, per tant, hauríem d’arribar a l’estiu sense excés de calor i humitat. Com fer-ho? Doncs a través de la prevenció en les estacions prèvies i d’aquesta manera, si tenim un estiu ple de salut, viurem una bona tardor i hivern. La prevenció és la clau, cultivar la salut.

La calor interna la podem acumular a través d’una alimentació inadequada on abundin majoritàriament aliments calents, massa especiats o cuinats a alta temperatura (fregits, barbacoa, forn o fregidora amb aire calent) La dieta ha de ser variada, equilibrada i amb aliments de temporada i proximitat. Tanmateix també podem acumular calor a través d’una mala gestió emocional i per excés de medicaments, drogues o alcohol.

La humitat / flegma que acumulem al nostre organisme, ja sigui en forma de mucositat, retenció de líquids, diarrea, colesterol, cel.lulitis, pedres de ronyó o vesícula o pesadesa muscular o mental, principalment s’origina en el sistema digestiu per una mala transformació i transport dels aliments. També es genera humitat quan el sistema respiratori està feble.

¿Què podem fer quan ja tenim calor i humitat al cos?

La millor manera d’eliminar calor és amb el sabor amarg, ja sigui des dels aliments o des de les herbes remeieres. L’amarg el trobem a les fulles verdes (brots verds, enciam, mongeta verda, brócoli, ...) i herbes com genciana, centàurea i ortiga. En casos de molta calor om humitat acumulada també podem recórrer a l’acupuntura.

La humitat l’eliminen les plantes aromàtiques com la menta, cúrcuma, orenga, alfàbrega, cardamom i sobretot la pell de la mandarina seca infusionada (o la de qualsevol cítric). És important saber que els aliments crus i freds generen molta humitat, per compensar-ho podem acompanyar-los de canyella o gingebre ratllat o infusionat.

Finalment recordar la importància de compaginar les activitats a l’exterior típiques de l’estiu amb la rutina personal d’interiorització, ja sigui meditació, contemplació o pràctica de Txi Kung o similar, que més enllà dels beneficis que ja coneixem, ens poden ajudar molt a baixar la calor interna i refrescar-nos.

El dolor i el patiment.

El dolor i el patiment no son la mateixa cosa, de fet no són ni sinònims. El dolor el genera una alteració física, emocional o espiritual. Els 3 tipus de dolor es poden donar simultàniament i poden ser generats per una o vàries experiències vitals. Per exemple, un càncer ens pot generar dolor físic, dolor emocional pel fet de no poder ocupar-nos d'un fill petit mentre dura la malaltia i també podríem arribar a sentir dolor espiritual si perdéssim la confiança en la Vida.

El patiment, en canvi, té el seu origen només en la preocupació que generem des del pensament. Està ancorat en les idees que nosaltres mateixos generem, però no correspon a una vivència real sinó suposada.

Per exemple:

- Pateixo per la reacció que podria tenir el meu fil després de la conversa que hem tingut.

- Pateixo per si em posen una multa perquè he aparcat malament el cotxe

- Pateixo per si m'acomiaden de la feina.

El dolor es pot fer conscient i afrontar-lo. Es pot viure primer reconeixent-lo i després acceptant-lo i  abraçant-lo. Fet això el podrem fer disminuir o fins hi tot transmutar-lo. La medicació, les teràpies, la respiració i la meditació ens poden alleugerar física, emocional i espiritualment. Fins i tot el dolor intens i profund que se sent per la pèrdua d'un ésser estimat es pot arribar a transmutar en bondat i generositat pels que estan vius.

El patiment no es pot viure, abraçar, disminuir ni transmutar perquè no correspon a res que es pugui fer conscient. El que sí que podem fer conscient és la preocupació que està en l'arrel d'aquest patiment. Un cop feta conscient ens en podem deslligar i ocupar-nos de coses reals que estan pendents que hi posem la nostra atenció, com per exemple, el dolor.

Despreocupar-nos és francament difícil, però es pot aconseguir. Cal ser amos del nostre pensament i no al revés. Practicar cada dia durant mínim 1 mes l'exercici de l'objecte ens pot ajudar molt. Senzillament hem d'observar cada dia un objecte (una pedra, una fulla, una cullera, ...) durant mínim 5 min sense sortir-nos de l'objecte i la idea que representa: la forma, tacte, olor, gust, imperfeccions, per què serveix,... També podem tancar els ulls i dibuixar-lo mentalment o, fins hi tot, mirar-lo i intentar sentir si ens diu alguna cosa. Al cap d'un mes ens adonarem que la ment governada per l'ego ja no ens controla tant, sinó que som nosaltres qui decidim que volem pensar i què no.

Consells generals d'alimentació per a l'estiu.

A l'estiu necessitem menjar aliments frescos perquè ens ajuden a combatre la calor, però si fem una dieta excessivament freda la digestió es perjudica apareixent gasos distensió abdominal, diarrees o restrenyiment. No hem d'oblidar que els òrgans interns com l'estómac i els budells tenen una temperatura idònia de funcionament i els aliments amb molta aigua, freds o de naturalesa freda - és a dir yin - canvien la temperatura de la digestió.

Principis d'estiu (maig i juny): és recomanable consumir encara alguns aliments de naturalesa tèbia com pastanagues i cebes cuinades, cireres, maduixes, nespres, albercocs, carn i peix blanc, llegums i cereal integral, per poder acompanyar l'ascens del Yang en el cos típic de l'inici del bon temps. Aquesta pujada ens activa el metabolisme per als dies llargs i calorosos que vindran. Podem començar a incorporar amanides de fulles petites i amargues (rúcula, fulla de roure, créixems, endivia i escarola)

Ple estiu (juliol i agost): augmentem la hidratació amb la fruita d'estiu com la síndria, meló i préssecs; i la verdura de naturalesa freda com els tomàquets, cogombres, carbassons, pebrots i albergínies. També seran bons aliats els làctics de cabra o ovella. No oblidem petites quantitats d'hidrats de carboni cuinats com les patates, el cuscús o la quinoa que ens ajudaran a mantenir l'energia vital (Qi).

Atenció a l'abús d'aliments crus, freds de la nevera o gelats que debilitaran el nostre sistema digestiu.

El sabor amarg en petites quantitats (verdura i amanida de fulla verda) refresca el foc del cor i tonifica l'energia dels ronyons. Ajuda a eliminar la humitat i les toxines (retenció de líquids, diarrees, mucositat, cel·lulitis, colesterol, litiasis,..) sobretot si l'acompanyem d'herbes aromàtiques lleugerament picants com l'orenga, l'alfàbrega, el julivert, la menta, el cardamom, el clau, la nou moscada, la cúrcuma, el gingebre,... Tonificarem l'energia vital i afavorirem la producció de sang.

Un excés de gust amarg i calent (cafè i xocolata) asseca els líquids interns, perjudica la sang, provoca restrenyiment, escalfa el cor i esgota les reserves energètiques del cos.

El gust amarg en excés (depuracions intenses del cos massa freqüents amb diürètics i plantes amargues o sals d'Epsom), sobretot en persones de constitució dèbil, esgota l'energia vital, resseca la pell i els pulmons i fa caure el cabell.

La informació que ens dóna el nostre cos.

Quan notem alguna cosa en el cos, ja sigui dolor, malestar, febre,... o les analítiques ens surten
alterades, la primera reacció acostuma a ser fer el possible per eliminar-ho o corregir-ho. En la majoria dels casos posem tota la intenció i recursos disponibles a erradicar allò que ens molesta físicament.

La por i la preocupació no ens deixen fer res més, però és molt interessant aturar-se un moment per intentar descobrir quina relació té aquell problema físic amb la resta del meu organisme. Ens podem preguntar moltes coses:

 1. Físicament, estic portant una vida sana? Faig exercici, descanso bé i suficientment, menjo de manera equilibrada per a les meves necessitats reals?

 2. Com m'he sentit emocionalment els darrers mesos? M'escolto i em respecto? Arrossego un tema no resolt des de fa anys?

3. Com és la meva salut mental? M'obsessiono, em preocupo i penso en excés, no sé expressar el que sento i penso? No sé què sento i estic ple de dubtes?

4. Conec el propòsit de la meva vida i em satisfà?  Tinc confiança i esperança en la Vida? Visc amb alegria?

Els hàbits de salut no són res més que la relació que tenim entre el nostre emocional, mental, espiritual i cos físic. Els problemes físics de salut són sempre un avís  o una alarma que ens recorda que no estem vivint des de la coherència interna/externa. Ens poden aportar molta informació que ens servirà per a treballar l'autoconeixement. La curació serà més fàcil perquè també hi haurà sanació personal aconseguint sentir més felicitat i pau. 

Paral·lelament a buscar solució al problema físic, ja sigui des de la medicina convencional i/o alternativa, podem posar la intenció també a entendre què ens està passant a altres nivells (emocional, mental i espiritual) Entendre'ns i buscar la nostra pròpia coherència vital ens aportarà més salut i benestar a llarg termini.

Les relacions de parella II

En les relacions de parella es viuen crisis com en qualsevol altra relació, però potser són més freqüents
perquè la convivència ho facilita. Si les crisis no s'enfronten es van enquistant i creixent i arriba un dia en que poden ser insuperables. 

 

En les crisis ens pot ajudar fixar-nos en les coses que ens uneixen més que en les que ens separen. La parella es fonamenta en els valors en comú i creix amb els projectes que són conjunts, però també en els individuals. Tots ells ens permeten el creixement com a persones i com a parella. 

 

Quan apareix un conflicte tan important és la reflexió individual com la de parella. Ens cal saber com ens sentim, quines emocions i sentiments ens envaeixen i el per què. També crec important posar-nos en el lloc de l'altre, empatitzar i ser humils. Finalment serà imprescindible comunicar-se, expressar i compartir l'un amb l'altre el que estem vivint i intentar arribar a un acord, o encara millor, a un punt de trobada on tothom si senti còmode.