La capacitat de les dones per fer més d'una cosa alhora i la incapacitat dels homes per entendre com ho fan.

Després d'aquest títol potser un xic provocatiu, cal aclarir que si bé les dones en general sabem fer més d'una cosa alhora, hi ha homes que també saben fer-ho. Tanmateix és una cosa per la que tenim més facilitat les dones i la causa està en la nostra biologia energètica. 

La segona cosa que cal aclarir és que fer vàries coses alhora no significa fer més d'una cosa en el mateix moment i fer-les totes malament i/o a costa de la nostra salut, sinó fer vàries coses simultàniament i fer-les correctament. Per exemple, jo puc estar cuinant i al mateix moment gestionar pel mòbil les inscripcions dels meus fills als extraescolars i també, pensar en com organitzar la publicitat del meu nou projecte professional. Segurament se'm cremarà el menjar, m'equivocaré en algun horari d'extraescolars i no trauré cap conclusió positiva del projecte professional.

 

En canvi, si quan estic cuinant hi poso tota la meva intenció i atenció, podré fer 3 plats diferents alhora en el mínim temps necessari i quedaran tots 3 al punt. Després podré inscriure correctament els meus fills als seus extraescolars i quan tingui una estona tranquil·la pensaré en com promocionar-me mentre assaboreixo un bon te.

 

 

El secret està en l'actitud, en viure el present de manera conscient i en acceptar les meves limitacions humanes. ¿Com vull viure la meva vida? des de l'estrès i l'angoixa o sentint en cada moment, sigui bo o dolent, el do de la vida i l'alegria d'estar viva.

¿Per què les dones tenim més facilitat en concentrar-nos en el que estem fent, en el detall i poder atendre vàries coses simultàniament?

La naturalesa energètica de la dona és Yin, això significa que ens és relativament fàcil treure la nostra atenció de l'exterior i mirar cap endins, concentrar-nos en una activitat concreta i propera, escoltar la veu interior, ser intuïtives i també àgils, flexibles i adaptables.

En canvi la naturalesa energètica de l'home és Yang. Això vol dir que tenen la mirada posada en l'exterior, mirada expansiva, que avarca molt. Les seves qualitats que destaquen són la rapidesa, la força i la persecució d'un objectiu concret.

 

És per tot això que quan la vida estava basada en la supervivència en relació als canvis naturals; les feines es repartien de forma natural segons les qualitats de cada sexe: l'home caçava o pescava i la dona curtia pells, arreglava xarxes, cuidava infants, recol·lectava i s'ocupava de l'alimentació.

 

Aquesta creença equivocada en la facilitat de les dones en poder fer més d'una cosa alhora (i no simultàniament) ha fet que actualment, en molts casos es pressuposi que la dona farà més coses, en el mateix temps i cobrant menys que els homes. Senzillament s'exigeix més a la dona i, de manera inconscient, la dona s'exigeix més i se sent culpable de no estar-ho fent correctament.

 

Aquestes qualitats atàviques encara són en el nostre ADN i podem treure'ls-hi molt profit. Determinen en els dos sexes i de forma natural personalitats líders, xamàniques, i sanadores (els metges, terapeutes o guies espirituals actuals), cuidadores, artesanes, poetes i artistes, jutges,...

 

Recordem  que tot i que la dona és de naturalesa Yin i l'home de naturalesa Yang, tots tenim Yin i Yang i
l'escala de grisos és infinita. Les possibilitats tant en dones com en homes són infinites.

 

Finalment no oblidem tampoc que les qualitats tant d'uns com dels altres es poden aprendre. Així com podem fer entrenament físic, també tenim l'entrenament de la saviesa i el saber actuar en la mesura justa. La meditació i el Txi Kung son unes bones eines a l'abast de tothom.

Plorar quan algú ens deixa.

Sempre que vaig al tanatori per acomiadar-me d'algú, sigui una persona més o menys propera, em pugen les llàgrimes als ulls. Fins fa poc em sentia malament i incòmode. Em feia vergonya o no entenia per què em passava.

Ara, quan em venen les llàgrimes, les deixo sortir. Ho accepto i m'ho permeto. Ara és així que ho puc fer perquè ja ho entenc.

No ploro per la persona que marxa sinó per els que es queden i la varen estimar. Ploro per la ràbia, la tristesa, la culpa, la negació, la por, el xoc.

Són llàgrimes de solidaritat, de compassió i d'acompanyament perquè no em quedo enganxada al patiment, sinó que el com em sento en aquestes situacions, si ho visc i ho expresso, marxa amb les llàgrimes.

 

Si ens sentim bé, somriem. Si estem contents, riem. Si estem tristos, plorem. I si estem enfadats, cridem. Per a un mateix i amb els altres, no contra els altres.

Tardor i hivern.

La tardor i l'hivern són les estacions de fred i l'element Terra, governat pel sistema digestiu (melsa, pàncrees i estómac) ens ajuda a fer el pas entre elles i des de les estacions de la calor.La tardor pertany a l'element  Metall (pulmons i budell gros) o l'hivern a l'aigua (ronyons i bufeta de l'orina).

La tardor és el moment de refinar la nostra energia vital, com si es tractés d'extreure un metall preciós de la pedra grollera. A través de la respiració dels pulmons que permeten dispersar l'energia de l'aire per tot el nostre organisme, i la força de descens del budell gros que ens permet eliminar el que ja no necessitem, el nostre cos fa aquest refinament i purificació. 

Aquesta funció del metall ens permet preparar-nos per a l'hivern. Eliminem càrregues inútils i ens centrem en l'essencial, en el que queda després d'haver viscut les tres estacions anteriors: primavera, estiu i tardor. Aquesta essència, el més valuós de la nostra experiència viscuda, podrem entendre-la, nodrir-la i cultivar-la amb la quietud i el silenci de l'hivern perquè a la propera primavera pugui brotar amb força i rectitud, permetent que el millor resultat es manifesti.

D'aquí la importància de viure connectats a la natura, seguint el seu ritme i alimentant-nos amb productes locals i de temporada: verdures, carn, peix, ous, fruita,... no oblidant les espècies, les llavors i els fruits i fruita seca. També és igual d'important nodrir l'esperit i escoltar el nostre cos emocional. Practiques diàries com són la meditació i el Txi Kung ens ajuden a tenir salut física, saber escoltar la nostra ànima, els nostres anhels més profunds i aprendre a viure des de la presència, cada vegada més conscients i desperts.

En la tradició xinesa es contemplen 5 estacions, la Terra és l'estació intermèdia que ens ajuda a fer el canvi.  Està governada pel sistema digestiu, el que ens proveeix d'energia vital imprescindible per a poder moure la gran roda de la vida. Els solsticis i els equinoccis marquen el punt àlgid de cada estació, el punt central. L'estació intermèdia la podem col·locar en 4 breus franges de temps entre cada estació o entre l'estiu i la tardor, aproximadament del 15 d'agost al 15 de setembre.

Primavera - element Fusta: 4 de febrer - 16 abril

Estació intermèdia - element Terra: 17 abril - 5 maig 

Estiu - element Foc: 6 maig -  21 juliol

Estació intermèdia - element Terra: 22 juliol - 8 agost

Tardor - element metall: 9 agost - 19 octubre

Estació intermèdia - element Terra: 20 octubre - 7 novembre

Hivern - element aigua: 8 novembre - 16 gener

Estació intermèdia - element Terra: 17 gener - 3 maig 

Exercicis de Qi Gong per aquesta època de l'any:

Tardor: la grúa,  exercicis que imitin ocells, l'arqur de les 8 joies, picar el punt 1 i 5 del canal de pulmons. 

Terra: l'ós, el tigre i el dragó se saluden de Wu Dang I,  palmells cel i terra de les 8 joies.

Hivern: postures estàtiques,  caminar yin yang i qualsevol altre caminar, voltejar cel i terra, el mar oscil·la a dreta i esquerra, drenar yin i yang (tots 3 de Wu Dsng I)

 

 

Constel.lacions familiars

Si ens fixem en el significat de la paraula holístic, ens adonem que estem fets de 3 cossos, connectats entre ells i indissociables que ens defineixen com a ésser humà únic i irrepetible. Són el cos material, l'emocional/mental i l'espiritual. Tot el que passa en un dels 3 cossos es reflecteix en els altres dos, tant per a bé com per a mal. És per això que l'estrès emocional no només ens produeix desequilibris emocionals sinó que també ens pot provocar malalties físiques.

En el pla espiritual, és a dir, el que transcendeix el pla físic, també hi podem trobar la causa de problemes de salut. Aquest pla inclou tot el que és transgeneracional (el que ha passat i s'ha viscut en les nostres generacions passades) i transpersonal (les vivències de la nostra ànima en altres vides passades) Accedir a aquesta informació pot ser difícil ja que s'ha de fer des de l'inconscient i no tots tenim les mateixes capacitats o predisposició.

Disposem de diferents maneres de fer-ho, per exemple, els somnis, que poden ser font de molta informació i ajudar-nos a comprendre. Una altra manera són les constel·lacions familiars. Es una tècnica senzilla en la que mentre dura la sessió s'està totalment conscient. En una constel·lació familiar hi participen vàries persones que no necessàriament es coneixen entre elles. N'hi ha una que és la que es constel.la i explica molt breument el motiu de la consulta. També hi ha el terapeuta que acompanya a la persona que es constel.la i a la resta de participants o representants que són els que escenificaran el problema que s'està treballant en la sessió en qüestió. 

La pregunta lògica que ens fem és: com saben els representants el paper que han de representar? senzillament surten al centre de la sala quan se'ls hi dóna un personatge i saben clarament què han de fer perquè reben la informació des del seu inconscient. Això és possible perquè tots som un, tots estem connectats energèticament entre tots, amb tot i amb el Tot o Font original.

En una sessió de constel·lacions es fa un treball molt intens i profund i el millor de tot és que el fa tant els que es constel.la com els representants. És un treball individual, però solidari en el que es dóna i es rep.

Si no heu participat mai en cap us animo a provar-ho, quan jo hi participo com a representant sempre en trec molt de profit.

Quan arriba la calor se'm passen les ganes de fer res!

L’estiu és el moment de l’any que correspon a la plenitud, l’abundància i el compartir, però quan arriba la calor no tinc ganes de fer res! Suor excessiva, mareig, pesadesa exagerada de cap i cames, insomni,... estan a l’ordre del dia. 

La calor i la humitat externes se sumen a la calor i humitat internes degudes als desequilibris interns. Si volem passar un bon estiu cal que ens acompanyi la salut, per tant, hauríem d’arribar a l’estiu sense excés de calor i humitat. Com fer-ho? Doncs a través de la prevenció en les estacions prèvies i d’aquesta manera, si tenim un estiu ple de salut, viurem una bona tardor i hivern. La prevenció és la clau, cultivar la salut.

La calor interna la podem acumular a través d’una alimentació inadequada on abundin majoritàriament aliments calents, massa especiats o cuinats a alta temperatura (fregits, barbacoa, forn o fregidora amb aire calent) La dieta ha de ser variada, equilibrada i amb aliments de temporada i proximitat. Tanmateix també podem acumular calor a través d’una mala gestió emocional i per excés de medicaments, drogues o alcohol.

La humitat / flegma que acumulem al nostre organisme, ja sigui en forma de mucositat, retenció de líquids, diarrea, colesterol, cel.lulitis, pedres de ronyó o vesícula o pesadesa muscular o mental, principalment s’origina en el sistema digestiu per una mala transformació i transport dels aliments. També es genera humitat quan el sistema respiratori està feble.

¿Què podem fer quan ja tenim calor i humitat al cos?

La millor manera d’eliminar calor és amb el sabor amarg, ja sigui des dels aliments o des de les herbes remeieres. L’amarg el trobem a les fulles verdes (brots verds, enciam, mongeta verda, brócoli, ...) i herbes com genciana, centàurea i ortiga. En casos de molta calor om humitat acumulada també podem recórrer a l’acupuntura.

La humitat l’eliminen les plantes aromàtiques com la menta, cúrcuma, orenga, alfàbrega, cardamom i sobretot la pell de la mandarina seca infusionada (o la de qualsevol cítric). És important saber que els aliments crus i freds generen molta humitat, per compensar-ho podem acompanyar-los de canyella o gingebre ratllat o infusionat.

Finalment recordar la importància de compaginar les activitats a l’exterior típiques de l’estiu amb la rutina personal d’interiorització, ja sigui meditació, contemplació o pràctica de Txi Kung o similar, que més enllà dels beneficis que ja coneixem, ens poden ajudar molt a baixar la calor interna i refrescar-nos.

El dolor i el patiment.

El dolor i el patiment no son la mateixa cosa, de fet no són ni sinònims. El dolor el genera una alteració física, emocional o espiritual. Els 3 tipus de dolor es poden donar simultàniament i poden ser generats per una o vàries experiències vitals. Per exemple, un càncer ens pot generar dolor físic, dolor emocional pel fet de no poder ocupar-nos d'un fill petit mentre dura la malaltia i també podríem arribar a sentir dolor espiritual si perdéssim la confiança en la Vida.

El patiment, en canvi, té el seu origen només en la preocupació que generem des del pensament. Està ancorat en les idees que nosaltres mateixos generem, però no correspon a una vivència real sinó suposada.

Per exemple:

- Pateixo per la reacció que podria tenir el meu fil després de la conversa que hem tingut.

- Pateixo per si em posen una multa perquè he aparcat malament el cotxe

- Pateixo per si m'acomiaden de la feina.

El dolor es pot fer conscient i afrontar-lo. Es pot viure primer reconeixent-lo i després acceptant-lo i  abraçant-lo. Fet això el podrem fer disminuir o fins hi tot transmutar-lo. La medicació, les teràpies, la respiració i la meditació ens poden alleugerar física, emocional i espiritualment. Fins i tot el dolor intens i profund que se sent per la pèrdua d'un ésser estimat es pot arribar a transmutar en bondat i generositat pels que estan vius.

El patiment no es pot viure, abraçar, disminuir ni transmutar perquè no correspon a res que es pugui fer conscient. El que sí que podem fer conscient és la preocupació que està en l'arrel d'aquest patiment. Un cop feta conscient ens en podem deslligar i ocupar-nos de coses reals que estan pendents que hi posem la nostra atenció, com per exemple, el dolor.

Despreocupar-nos és francament difícil, però es pot aconseguir. Cal ser amos del nostre pensament i no al revés. Practicar cada dia durant mínim 1 mes l'exercici de l'objecte ens pot ajudar molt. Senzillament hem d'observar cada dia un objecte (una pedra, una fulla, una cullera, ...) durant mínim 5 min sense sortir-nos de l'objecte i la idea que representa: la forma, tacte, olor, gust, imperfeccions, per què serveix,... També podem tancar els ulls i dibuixar-lo mentalment o, fins hi tot, mirar-lo i intentar sentir si ens diu alguna cosa. Al cap d'un mes ens adonarem que la ment governada per l'ego ja no ens controla tant, sinó que som nosaltres qui decidim que volem pensar i què no.