La cuina d'estiu

Es de sentit comú que la cuina d'estiu ha de ser diferent de la d'hivern. Hi ha dues coses que són
evidents: 

1- a l'estiu fa calor i hi ha molta humitat a l'ambient, en canvi a l'hivern fa fred.

2- les verdures, fruites i hortalisses que ens dóna la terra són completament diferents si fa fred o fa calor.

Aquesta diferència en la disponibilitat d'aliments no és casual. En cada estació trobem els aliments que energèticament es complementen amb la meteorologia exterior i el clima del lloc. Per això és tan important consumir productes de temporada i locals, tant per a la fruita i les verdures com per al peix, la carn, les llegums, les herbes i espècies i els cereals.

Tampoc ens ha de sorprendre que la manera de cuinar variï entre hivern i estiu. El menjar fet al forn, a la barbacoa, els guisats i els saltejat llarg aportaran molta energia calorífica que ens ajudarà a combatre el fred de l'hivern. En canvi, el bullit, el saltejat curt, el vapor, i els aliments crus o fermentats seran molt més refrescants i hidratants. Sempre és recomanable evitar els extrems i combinar els aliments i la manera de cuinar-los de forma harmoniosa.

Tanmateix cal afegir una tercera variable a aquesta equació: a l'estiu la nostra energia (Qi) i sang (Xue) es desplaça cap a l'exterior per poder combatre la calor externa, per a refrigerar-nos; però això fa que el nostre interior estigui més fred del que estaria si no fes tanta calor. En conseqüència, els òrgans, especialment els digestius i els ronyons, funcionen de manera més forçada, són menys eficients i això pot provocar digestions lentes i pesades, gasos, distensió abdominal, diarrees o restrenyiment, ... i fins i tot infeccions d'orina, hemorroides, candidiasis, cansament, ...

Per tant, si que a l'estiu haurem de menjar més amanides, sopes i cremes fredes i més fruita que a l'hivern, però no únicament això perquè llavors perdrem salut digestiva i ens faltarà energia vital (Qi). Ens els àpats hem d'equilibrar les naturaleses energètiques dels diferents aliments utilitzant també la forma de cuinar-los.

Per exemple, les amanides poden combinar hortalisses crues (enciam, tomàquet, remolatxa o espàrrecs ...) amb quinoa, pasta de colors integral, arròs basmati o llegums. Si mengem arròs, en lloc d'utilitzar el de gra rodó integral, podem utilitzar el basmati o l'arròs salvatge. Si fe cremes fredes, l'all ens ajuda a canviar la seva naturalesa tan fresca (a la sopa de meló, el gaspatxo,...) i la pasta d'umeboshi, afegida a aquestes sopes o salses, ens facilita la digestió pel seu sabor àcid i per ser un producte fermentat (pre i probiòtic). També disposem dels pickles i fermentats locals (olives, rabanets,...) o qualsevol altre que podem fer a casa fàcilment amb pastanaga, remolatxa,...

     

Un mateix plat, segons el cereal, les verdures, la proteïna i les espècies que fem servir, la seva naturalesa energètica serà diferent. El que té arròs basmati, cúrcuma o rúcula serà molt més fresc que el que s'ha cuinat amb arròs de gra rodó, calamar, ceba o porro saltejat, carbassa i orenga.

  

Cal tenir sempre en compte la naturalesa energètica dels aliments. En les hortalisses és evident, només hem de pensar en quina estació apareixen. Però en cereals, llegums, carn o peix és més complicat. El fajol és el cereal (realment és un pseudo cereal) més calent i l'ordi el blat el més fresc. En llegums, el més calent són els azukis i la resta són molt neutres. En les carns, el xai i el pollastre ecològic són les més calentes i el conill la més fresca. Finalment les espècies: la menta i l'alfàbrega són fresques i aromàtiques, ens ajudaran a moure l'energia i la sang i eliminar humitat. Caldria evitar el picant fort (pebre, cayena, chili, jingebre sec i clau) i espècies molt calentes com la canyella o l'all, tot i que aquestes dues ens ajuden a modificar naturaleses energètiques massa fredes.

No puc acabar sense parlar d'una quarta variable. Es tracta del nostre estat de salut. Segons com ens trobem, ens convindrà menjar d'una manera o d'una altra pel que fa a la naturalesa energètica de l'àpat. Independentment de la temperatura exterior, si tenim fred al cos, estem deprimits, apàtics o esgotats, ens convindrà una alimentació més calenta i tonificant que si estem amb fogots, ansiosos,  agressius, patim insomni, tenim la tensió alta o febre. Si l'alteració és lleu, intuïtivament podem saber ,més o menys, què ens convindrà, però podria ser que ens calgués demanar consell a un terapeuta de MTX.