Tenir o no tenir

Si hi pensem amb calma, de tenir, molt poques coses tenim realment. Podem pensar que tenim una casa, un cotxe, poder un vaixell o una bicicleta, però realment no és nostre, ho hem comprat, això si, però qualsevol dia deixa de ser nostre, ens ho venem, ho llancem o ho perdem, poder s'ho queda el banc,... ves a saber. 

Podríem pensar doncs, que no tenim coses materials, però si que tenim fills, germans o pares. Tanmateix, tampoc són nostres perquè senzillament no podem posseir la vida d'un altre. Ens ho podem pensar i viure aquesta falsa il·lusió, però no serà veritat.

Així doncs, el que realment tenim i és nostre i només nostre, és la vida, però ben mirat, em sembla que tampoc tenim la nostra vida. La vida és una cosa ben curiosa, és personal i intransferible i és única perquè cadascú viu la seva vida, independentment de la vida dels altres, prenent les nostres pròpies decisions, però a la vegada connectats i depenent de les decisions dels altres. La vida també és una experiència intensa que nosaltres graduem com desitgem en funció dels valors rebuts dels nostres pares i avantpassats i de les experiències viscudes i els valors que nosaltres mateixos anem afegint o prioritzant. ¿Però tenim control sobre l'inici i final de la nostra vida? Realment no gaire o poder, fins i tot, cap ni un, perquè arribem al món quan els nostres pares ho volen i marxem quan arriba el moment, però no som nosaltres els que el triem. Per molta medicina preventiva i vida sana que practiquem, la malaltia ens arriba, a vegades de forma sorprenent, l'envelliment és impossible d'aturar i finalment o en el moment menys pensat, ens arriba la mort. 

Per tant, poder l'única cosa que tenim és la nostra consciència. Al meu entendre, tenir i ser es converteix en la mateixa cosa, la nostra consciència és el que ens fa ser. Com més consciència tinguem, més conscients serem i més presents ens sentirem. El nostre ser serà més ampli i complert. 

En medicina xinesa aquesta consciència ve representada pel Shen que resideix en el cor i com més fort i arrelat és, més presència plena i joia de viure sentim. La base material de la nostra consciència és el nostre cos i especialment el nostre cor. Com més cuidem de forma profunda i no només en la superfície el nostre cos, més consciència tindrem i serà de més qualitat. Una alimentació sana, natural i energèticament equilibrada així com la pràctica diària del Qi Gong, són bàsics per a tenir un Shen ben arrelat, abundant i de qualitat.

Finalment només em faltaria explicar què passa amb la consciència o Shen quan el cos es queda sense Qi i deixa de viure, però suposo que podríem trobar tantes opinions com persones hi ha al món. Per a mi, el Shen o consciència de cada un de nosaltres continua existint eternament en altres vides en aquesta mateixa dimensió o en d'altres.