L'alzina i la canya de bambú

Una alzina feliç vivia en un bosc mediterrani rodejada de velles companyes i altres plantes de sotabosc que li feien companyia. Estava acostumada a les pedres, de petita li havia costat molt créixer i tirar cap amunt enmig de tanta pedra, però ara gaudia del paisatge de feixes i tot i que moltes vegades passava set, molta set, s'havia acostumat a les pluges torrencials de la tardor i a la llarga sequera de l'estiu. I també hi havia el foc, però no li feia gens de por, sabia que encara que es cremés per fora, després podia tornar a brotar.

Molt lluny del Mediterrani, a l'Orient Llunyà, vivia en un gran bosc una canya de bambú feliç. Eren moltes canyes de bambú juntes, ben a prop unes de les altres per fer-se ombra i companyia. Creixien molt ràpid perquè el terra era ric en humus i es movien amb el vent totes alhora com si dansessin.

L'alzina un dia va decidir que volia marxar de la seva terra per conèixer mon i així ho va fer. La canya de bambú també va decidir que faria un llarg viatge per a fer nous amics. Camina que caminaràs, un dia es van creuar en el camí. Després de xerrar una mica, l'alzina li va dir a la canya de bambú que havia d'anar al Mediterrani, un lloc preciós, i la canya de bambú li va recomanar anar a conèixer els boscos de bambú.

Quan l'alzina va arribar a un bosc de bambú, va quedar meravellada de tanta bellesa, però no sabia on col·locar-se: no hi havia espai entre canya i canya per a les seves branques i en aquell terra tan ple d'aliments i humit, l'alzina s'ofegava. Al cap de poc temps, quan ja havia perdut alguna branca i començava a estar força dèbil, va decidir que allò ja estava vist i que el millor que podia fer era tornar a casa seva abans que fos massa tard.

Per la seva banda, la canya de bambú es va enamorar del blau del Mediterrà, però quan va buscar un lloc per instal·lar-se, tot eren pedres i no hi havia aigua per enlloc, es moriria de set! Però el pitjor va ser un incendi que va aparèixer del no res i que quasi la deixa ben rostida. Després que passés el foc va decidir tornar a casa seva tan ràpid com pogués.

Ara l'alzina  i la canya de bambú tornen a ser felices. De tant en tant, poder ens hauríem de preguntar:

QUI SOM? COM SOM? QUIN ÉS EL NOSTRE LLOC? A QUI PUC SERVIR? EN QUÈ PUC AJUDAR?

I l'alzina i la canya de bambú van quedar en silenci... esperant escoltar una resposta.... amb paciència....