Espiritualitat o evadir-se de la realitat

Moltes vegades es confon l'espiritualitat amb evadir-se de la realitat i no només no és el mateix, sinó que és tot el contrari. L'espiritualitat és un treball profund de la vida interior de l'ànima o esperit que requereix esforç, dedicació i constància. Evadir-se de la realitat, en canvi, és una manera fàcil de fugir del present i desentendre's de la realitat d'un mateix.

L'espiritualitat tradicionalment s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos. En un sentit ampli significa la condició espiritual i es pot considerar una dimensió més de la persona, com la biològica o la social. Per tant, forma part de la realitat de cadascú. Quan les persones tenim una inquietud ètica o moral, pot ser que ens interessem i investiguem sobre l'esperit i escollim aproximar-nos-hi i sentir-lo. Hi ha diverses maneres de fer-ho, una d'elles és la meditació, la pràctica del Txi Kung o el ioga.

Amb aquestes pràctiques busquem aproximar-nos a la Font d'aquest esperit per a nodrir-lo i guanyar en benestar, salut i virtut. Ho fem a través d'una actitud vital basada en la presència, la pau interior, la serenitat, la compassió i l'alegria de viure.

El benestar és el sentir-se bé i amb les necessitats bàsiques cobertes. 

La salut és l'estat de l'organisme lliure de malalties que ens permet assolir la plenitud de la condició humana.

La virtut és la pràctica habitual del bé.

La presència implica sí o sí, el respecte i el bé cap a un mateix i cap a tot i tothom que ens envolta. La presència passa per la compassió (acompanyament) i per l'amor (desinteressat i sense enganxaments).

L'espiritualitat, en definitiva, no és possible si no estem ben arrelats al present, si no toquem de peus a terra, com fem en el Txi Kung. La pràctica del Txi Kung es fa entre el cel i la terra. Si estem ben arrelats pels peus, el nostre cap podrà créixer amunt cap al cel i podrem connectar amb el que és subtil, lleuger i savi, podrem créixer en esperit, tenir un estat de consciència més elevat. Un exemple és Santa Teresa de Jesús que quan meditava levitava, però la resta del dia era una treballadora incansable per al que creia que era bo i just. 

Per tant, evadir-se de la realitat no permet ser més espiritual sinó tot el contrari. Fugir de la realitat no ens aporta benestar ni salut, ni pau interior, ni una visió clara del nostre camí vital. L'ús de les drogues per a créixer espiritualment i les adiccions en general, són un gran error perquè l'única cosa que ens permeten és fugir del present, desarrelar-nos.

Per a una vida plena cal que cuidem i cultivem el cos, la ment i l'esperit. Per a fer-ho necessitem sentir-ho i temps, el temps de la nostra vida.