El Tao diví

Espiritualitat i transcendència, què sabem de Deú?

Molts de nosaltres pensem en Déu, però ens costa parlar-ne i encara més, escriure d'Ell. Avui m'hi he atrevit.

El Tao és el buit que ho conté tot. Aquesta és una frase que segur que heu sentit moltes vegades, però aturem-nos un moment per poder captar el que realment significa.

Si ho conté tot, conté el que ja ha passat i el que passarà, però també el que podria passar, però no passarà; i el que podria haver passat, però no va passar. 

 

Si jo decideixo, per exemple, escriure un llibre, el llibre que escriuré ja està en el Tao, però hi és en totes les seves possibilitats: un llibre escrit a corre cuita i de poca qualitat, un llibre fruit d'un llarg treball i molt ben documentat, un llibre profund escrit amb sentit de l'humor,...

Quan em vaig trobar per primer cop amb aquest concepte, vaig pensar que el Tao era el Déu dels cristians. 

 

Déu no és d'aquest món, sabem que no té ni principi ni fi i que és omnipotent, omniscient i omnipresent. Tanmateix només podem imaginar-lo perquè ni es veu, ni es pot tocar ni olorar. El Tao és el mateix, per això en el capítol 1 del Tao Te King podem llegir:

 

El Tao que pot ser expressat no és el vertader Tao.

El nom que se li pot donar

no és el seu vertader nom. 

Sense  nom és el principi de l'univers;

i amb nom, és la mare de totes les coses.

Des de el no-ser comprenem la seva essència;

I des del ser, només veiem la seva aparença. 

Ambdues coses, ser i no-ser, tenen el mateix

origen, tot i que diferent nom. 

La seva identitat és el misteri. 

I en aquest misteri

s'hi troba la porta de tota meravella. 

Déu, el Tao, ens ha fet éssers creatius, la seva creació continua en nosaltres. La Vida està en nosaltres i nosaltres també som la Vida. També ens ha fet lliures, podem triar en cada moment què fer i com fer-ho. Totes les possibilitats hi són, tot és possible i nosaltres decidim.

Jesús ens va mostrar el camí; Tao Te King es pot traduir com "l'actitud per poder seguir el camí". 

* La fotografia mostra un dibuix de l'Enso. Enso és un símbol (i no un caràcter de la cal.ligrafia japonesa) que significa i.luminació, força, elegància, univers i buit. És l'expressió del moment. En el budisme zen simbolitza un moment en el que la ment és lliure per a simplement deixar que el cos o l'esperit es posi a crear.