Educar el pensament i la voluntat

Quantes vegades voldríem tenir un interruptor per a poder desconnectar el pensament. És esgotador quan els pensaments arriben a la nostra ment sense ordre ni control, solapant-se els uns amb els altres i destacant entre ells un que ens obsessiona. He pres la decisió correcte? M'he equivocat? Ho he fet bé? No m'estima. Ha sigut culpa meva. És una mala persona i li faré pagar,... 

Sovint em preguntava d'on venien aquests pensaments que no desitges i que no et deixen viure en pau i fluïdesa. A més a més, sempre arriben en el pitjor moment: per la nit provocant insomni i magnificant el problema, quan tens molta feina o un dia complicat,... Totes aquestes "males idees" surten del nostre inconscient. Les crea la nostra inseguretat, les nostres pors, les nostres enveges i ambicions,... Aquest substrat on creixen es va generant al llarg de tota la nostra vida, des de la panxa de la nostra mare fins el dia que morim. Són l'educació i el tracte que rebem a l'escola i a la família el que majoritàriament ens condicionarà la manera d'entendre la vida posteriorment. També les circumstàncies personals, però l'important no és el que ens passa sinó com ho entenem, acceptem i vivim.

Recentment vaig saber dels exercicis essencials de Rudolf Steiner que des de l'antroposofia proposa per poder accedir a un nivell de consciència mes gran i de més qualitat. Són 6 exercicis que es recomana practicar a diari, començant pel primer com a mínim durant un mes i anar seguint i incorporant els següents. El primer serveix per a controlar o educar el pensament i el segon, la voluntat. Amb la pràctica del 1er exercici aprenem a pensar el que volem i en l'ordre desitjat essent molt més eficients i aprenent a estalviar energia vital. Amb el 2on passem a ser amos de les nostres decisions, reduïm dispersió i augmentem el número d'accions volgudes i realitzades.

L'època moderna i tots els seus invents i descobriments ens va portar moltes coses positives, però mai res és gratuït. L'ús de màquines va segrestar el nostre pensament i creativitat. Quan les coses es fan de manera rutinària, quan disminueix el treball manual i augmenta la producció en sèrie, la consciència marxa. No us ha passat que fent un recorregut en cotxe que feu habitualment heu arribat a lloc sense ser conscients de per on heu passat?

La tecnologia digital i els ordinadors, la intel·ligència artificial, tot i ser molt útil en moltes ocasions, ens anul.la la voluntat. En moltes ocasions ja no som nosaltres els que decidim què volem i com ho volem. Quantes vegades encenem el mòbil quan no tenim res a consultar? Els ordinadors segresten la nostra voluntat.

Passem a veure com es fan els exercicis:

El 1er exercici consisteix en observar un objecte quotidià com una cullera, un llapis, un clip o una pedreta del jardí... Cal mirar-se'l durant mínim 5 minuts centrant el pensament en ell i tornant a ell quan ens venen al cap altres coses. Per exemple si mirem un llapis podem recordar la llista de la compra i començar a encadenar pensaments que no són del llapis. Llavors hem d'intentar aturar-ho i tornar al llapis: el tacte de les seves diferents parts, si fa olor, com està fabricat, les mides, colors, ... També podem tancar els ulls i intentar reproduir la seva forma mentalment i fins i tot, observar-lo i intentar sentir què ens diu l'objecte. Si ho fem regularment al cap d'un mes ja ens adonarem que comencem a pensar el que volem i no estem tan sovint en les mans del subconscient. També sentirem més pau interior, menys angoixa i ens mourem més tranquil·la i pausadament.

El 2on exercici consisteix en proposar-nos fer cada dia i en un moment concret una acció que no serveix per a res, però ens educa la nostra voluntat. Per exemple, a les 12,30 h podríem fer una volta de 360 º a un anell que portem; o en algun moment entre les 10 h i les 12 h obrir una finestra i tornar-la a tancar.

 

La meva recomanació és fer el 1er exercici durant un mes cada dia i després incorporar el 2on exercici i fer els 2 un mes més. Els primers dies costa, però si ho aconseguiu notareu la diferència en el vostre dia a dia i el dia que no els fe,
els trobareu a faltar.

 

Proveu-ho, no hi perdeu res!