Cos, ment i esperit

Si aquests dies de confinament a casa ja hem aconseguit relaxar el cos i calmar la ment, avui us vull parlar de l'esperit. Segons els xinesos, l'esperit o consciència a qui anomenen Shen, viu en el cor i ens connecta amb el Tao (energia original i creadora) De fet, és com una part de Tao que entra en nosaltres just després de la concepció. El Shen ens obre aquesta consciència i ens fa sentir-nos part del Tot, de la Unitat. El Shen ens permet estar presents a cada moment, ser conscients del que fem i de les seves conseqüències. Però també ens dóna intuïció per entreveure el que hi ha més enllà. 

Una manera d'ampliar la nostra consciència intentant acostar-nos a la consciència plena, és practicant Txi Kung i meditació. Personalment crec que, en aquesta vida, la consciència plena total no és possible aconseguir-la, perquè ser humans ens fa ser imperfectes. En una altra dimensió, en una altra vida, poder ens unirem al Tao, però en aquesta vida hem de ser conscients dels nostres límits humans. Tanmateix, podem intentar acostar-nos al Tao, podem intentar fluir en el riu de la Vida amb un ritme suau i  tranquil, entomant amb confiança, coratge i amor el que ens arriba i evitant la brusquetat i la duresa. 

Per tenir un bon Shen (que significa tenir molt bona salut de cos, ment i esperit), cal fer 3 coses:

1- Relaxar el cos i calmar la ment perquè ens augmenti la quantitat de Shen.

2- Somriure perquè ens augmenti la qualitat del Shen.

3- Practicar la figura d'abraçar l'arbre (Hun Yuan Zhang Zhuang) perquè ens enforteixi el Shen.

Tenir molt Shen i de molta qualitat no serveix de res si el Shen no és fort. Practicar l'arbre ens arrela a terra, si tenim bones arrels, el Shen es pot mostrar de forma equilibrada i harmoniosa, amb plenitud. Practicar l'arbre enforteix i reforça el cos físic que no és res més que el suport material de la consciència. Quan diem "viure als núvols", "construir castells al cel" o "no tocar de peus a terra" ens referim exactament a això. Ens podem imaginar la consciència (o l'esperit) com si fos un xiclet, si l'estirem per un costat sense tenir-lo fortament agafat per l'altra banda, el xiclet s'escapa i podem fins i tot perdre'l (perdre el coneixement, perdre el món de vista, fer una bogeria,...)

I sobretot, practicar sempre deixant que us surti el somriure del cor, la consciència només entén d'amor, no vol odi, rancúnia ni ambició. En el camí de la vida (Tao) hi cap tothom, qui li surt tot bé i qui no, qui té més traça i qui en té menys. Si l'actitud i la intenció són les correctes, el camí es fa fàcil i tot flueix (wu wei), però si res no flueix, només ho hem de tornar a intentar escoltant des del cor.

"Sempre que prengui una decisió, em faré a mi mateix dues preguntes, ¿Quines són les conseqüències d'aquesta decisió que estic prenent? i ¿Em produirà realització personal i felicitat a mi mateix i a aquells a qui afecta la meva decisió? (Deepack Chopra)

Com es practica la figura d'abraçar l'arbre? 
Partim de la postura bàsica, els peus en paral·lel separats l'amplada de les espatlles, però si notem tensió, deixem que s'obrin lleugerament en V. 

Relaxem el cos, destensem lumbars i deixem caure el sacra i el coxis cap avall, no fem retroversió de pelvis, però tampoc deixem que surti el cul en fora. Flexionem lleugerament els genolls.

Inclinem lleugerament la barbeta cap endins per enfocar Bai hui (DM20) cap el cel. 

Pugem els braços com si abracessim un arbre, palmells de les mans mirant al pit, dits relaxants. Colzes arrodonits i una mica aball per a no carregar les cervicals i dorsals. Espatlles relaxades i escapules obertes cap enfora. 

Periné (hui yin, DM1) relaxat, però esfinters tancats, sense tensionar. Si aquest pas ens costa molt, abans de tensar la zona intentar tancar els esfinters, ens quedem amb periné relaxat. 

Deixem que la planta dels peus es relaxi i entri cap a la terra, si el pes del cos cau suaument endavant, sense aixecar els talons, notarem com els coixinets de davant dels dits s'enfonsen a terra i  yong quan (R1) ens connectarà amb la terra. Un cop ens sentim arrelats, tornem el pes a l'eix central. 

Respiració natural, punta de la llengua cap amunt. Posem l'atenció en el Dan Tian inferior (entre 2 i 4 dits sota el melic)