Esport o Txi Kung.

Quan vaig pensar en fer aquesta entrada, inicialment la vaig titular Esport i Txi Kung, però finalment em vaig decidir per utilitzar "o" en lloc de "i". He sentit dir a alguns Mestres de Txi Kung que l'esport només ens aporta un desgast de Qi innecessari que accelera l'envelliment i ens resta salut. Segons ells, una bona pràctica diària de Txi kung i una actitud de vida respectuosa amb el nostre cos i amb el nostre entorn, serien suficients per tenir una qualitat de vida tan bona com la nostra genètica ens permetés. Les úniques pràctiques esportives acceptades serien caminar i nedar, sempre i quan es facin en mesura i sense esgotar el nostre organisme.

Intentaré donar una explicació a aquesta recomanació: Mantenir el nostre cos en funcionament i viu suposa una lluita constant per evitar l'uniformitat i esdevinir una partícula immaterial més de l'univers (recordeu quan estudiàvem les lleis de la termodinàmica...) . Aquest esforç constant per estar vius ens obliga a gastar energia, aquest treball i aquest desgast ens envelleix. Com menys Qi gastem i sobretot, com menys Qi malgastem, més a poc a poc envelliran les nostres cèl·lules i, per tant, més llarga i de més qualitat serà la nostra vida.

El ritme i organització de la nostra societat actual dificulta poder viure d'una manera pausada i conscient. A mi m'agradaria molt, però ser que és molt difícil aconseguir-ho, tanmateix puc intentar arribar a un equilibri entre el que seria el meu ideal i les circumstàncies actuals de la meva vida fruit de tot el que he anat vivint. Poc a poc, vaig aprenent a saber dir també que no i a cuidar-me a mi mateixa, els que m'envolten i el que m'envolta. Cuidar seria sinònim d'estimar.

Tornant a l'esport, és evident que vivim uns moments on l'esport es practica de forma generalitzada. La tecnologia ha fet que ens tornéssim molt sedentaris i poc actius i conseqüentment es fa necessari practicar esport per millorar la nostra qualitat de vida, però la pràctica crec que no hauria de ser obsessiva com en molts casos ja comença a ser. No hauríem de portar mai el cos de forma voluntària a situacions extremes i al límit. La pràctica esportiva ens ha de servir per tonificar-nos, relaxar-nos i desconnectar de les preocupacions, però no per esgotar-nos físicament i obsessionar-nos mentalment.

Per acabar només vull afegir que una pràctica diària de Txi Kung d'entre 40 i 60 minuts acompanyada de caminar (en lloc d'anar amb cotxe o transport públic, per exemple) o nedar al mar quan fa bon temps, són suficients per tenir un cos en perfecte estat de forma, una ment tranquil.la i permetre el nostre creixement espiritual.