Una de les coses més difícils d'aconseguir en aquesta vida és l'equilibri personal. De fet, penso que el motiu d'estar vius, d'existir, és aconseguir aquest equilibri personal. Mentre ho intentem, la vida se'ns va passant, anem emmalaltint, envellint i finalment morim. Això sona una mica pessimista, però jo ho veig ben bé al contrari: si intentem trobar aquest equilibri personal, ens hi anirem acostant i mentre ho fem, aconseguim guanyar en experiència, estar més forts i més sans, emmalaltir menys i en definitiva, ser més a prop de la felicitat.
Viure és molt bonic, això m'ho sentireu dir fins el dia que em mori, però viure no és fàcil, la vida és dura. Necessitem mantenir un bon equilibri entre nosaltres (el nostre interior) i el que ens arriba de fora, com els arbres a la tardor que es preparen per desprendre's de les fulles, es desprendran del que no necessitaran per passar el fred de l'hivern. Hem de ser capaços de desprendre'ns del que realment no necessitem, dels aferraments materials i de les dependències a altres persones. Tots i cada un de nosaltres tenim una força interior que sempre ens acaba sorprenent, no la menyspreem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.