
El que més m'agrada de les vacances és poder disposar del meu temps
sense obligacions ni horaris.
M'oblido de l'agenda, en tinc prou amb
alguna noteta per no oblidar alguna cosa concreta en un dia concret. La
resta ho vaig decidint sobre la marxa, segons com em sento, "a ver
venir" com deia l'àvia d'una bona amiga.
Temps per descansar, per passar-lo amb les amigues de l'ànima amb qui
pots parlar absolutament de tot sense por, per
cuinar sense presses, temps per als petits moments
de complicitat amb la parella o els fills, posant atenció a com creixen,
temps per riure amb els amics i temps per perdre contemplant
l'horitzó.

De vacances no cal buscar temps per fer una cosa, sinó que
és al contrari, apareix aquell moment perfecte per fer aquella cosa tan
concreta: practicar Qi Gong o la lectura d'un petit llibre ple de
saviesa, o ... El temps de vacances m'ajuda a adonar-me de com visc la
meva vida la major part del temps i em permet prendre decisions, a
vegades grans decisions, d'altres només són petits canvis, però que m'ajuden a poder viure la vida
molt més conscient i, per tant, viure una vida molt més plena,
coherent, compartida, satisfactoria i sí, molt més feliç.
Temps per badar. Badar en el sentit més positiu de la paraula; que ens porta, com comentes, sense buscar- ho, a fer aquelles coses que teniem pendents d efavtemps i que sovit, l' esgotament no ens permet portar a terme.
ResponEliminaGràcies, Anna. Els teus articles aporten pau i saviesa,
Badar, aburrir-se, no fer res, ... paraules que sembla que estiguin prohibides, les hem canviat per la pressa, gràcies Neus.
Elimina