Deixar anar amb el dol.

Quan t'enfrontes a un dol difícil per l'estima que tens a la persona que ha marxat, moltes vegades comences demanant i buscant ajuda en el teu exterior. La por del que comences a intuir i sentir que et caurà a sobre et dispara totes les alarmes. Comences a entrar en contacte amb llibres que parlen i expliquen el procés del dol i, potser per primera vegada, sents a parlar dels grups de dol.

Fàcilment t'adones que el procés del dol està molt ben documentat i es coneix bé. És un bri d’esperança en el que creus que serà una travessa sense fi pel desert. T'imagines una vida amb una agitació interior constant, sense motivació i sense alegria.

El dol té 6 fases que no es passen obligatòriament en l'ordre que les enumero:

• 
  Negació, estat de xoc
• Ira, ràbia 
• Negociació, culpa
• Depressió 
• Acceptació 
• Renaixement

A vegades algunes fases s'intercanvien o es superposen. Es poden passar algunes de forma simultània i anar avançant cap endavant o cap endarrere. Es parla de si el dol no ha de superar un cert temps, de si ha de ser més o menys llarg, però al meu entendre, el més important és anar avançant en el camí del dol per arribar a la darrera fase que sempre és el renaixement. Durant el procés hi ha moments en els que entreveiem aquesta possibilitat de renéixer a una etapa vital molt més plena i satisfactòria, però la culpa, la pena, la ràbia,... encara ens ennuvola la mirada.

Hi ha 2 maneres d'afrontar el dol: abandonar - se en la tristesa i la culpa deixant que es transformi en depressió i viure la resta de la vida que ens queda des del victimisme; o transformar el patiment en coneixement i saviesa per poder renéixer a una nova manera de viure més autèntica i fidel al nostre jo més íntim. Quan s'inicia aquest renaixement, ja no hi ha més alternativa que seguir endavant en una vida viscuda des del cor, estimant.

Durant el dol, en els moments alegres que es presenten, recordem amb tristesa a la persona perduda perquè no hi és. També la invoquem en els moment de dificultat, ja sigui per pors, disgustos, inseguretat o incertesa, perquè ens ajudi, per a demanar-li consell , protecció o senzillament per evadir-nos dels problemes.

Però arriba el dia en que ens adonem que no cal estar trist quan se la troba a faltar o que no cal demanar-li ajuda quan arriben problemes. Ens adonem que som capaços de viure qualsevol cosa que se’ns presenti i ens adonem que podem fer-ho amb alegria, sentint la joia d’estar vius. I finalment ens veiem capaços de deixar-la marxar del tot i en fer-ho, deixem anar les nostres pors, dubtes i la manca de confiança en nosaltres, en els altres i en la Vida. Quan deixem anar, permetem que aquella persona ens acompanyi la resta de la nostra vida que ara viurem des de l’amor, generant i gaudint la bellesa que ens envolta.