El valor de la vida. El valor de la mort.

No hi ha vida sense mort i no hi ha mort sense vida. La vida la tenim molt present, la mort procurem ignorar-la, però, de vegades, algunes persones ens hem d'encarar a la mort sense previ avís i de forma brutal, llavors ens adonem que la mort forma part de la vida, no existeix una sense l'altra, tan important és una com l'altra. De la mateixa manera que naixem, també morim.

Quan perdem una persona estimada, malgrat el dolor i la tristesa immensa que sentim, ens apareix l'oportunitat, moltes vegades única, de poder valorar realment el que suposa estar vius. La vida que tenim és un regal immens que se'ns ha fet i és l'única cosa que veritablement és nostre i només nosaltres decidim què fem amb ella.

Crec que l'hivern, l'estació de l'any, com ja he comentat en altres textos, apropiada per a la reflexió i la meditació, és un bon moment per a parlar de la mort, sense por. Fa 10 anys vaig haver d'enfrontar-me a la mort, la meva filla de tres anys va morir de meningitis. El dol va ser llarg i difícil. El sofriment enorme, però ara puc dir sense por, que gràcies a aquesta experiència, gràcies a la meva filla, vaig descobrir el vertader significat de la paraula estimar i com n'és de bonica la vida, un regal preciós que no convé menysprear. Des d'aquell dia, intento viure amb generositat, comprensió, respecte i solidaritat, tot i que el més fàcil és caure en l'egoisme, l'egocentrisme i la ràbia, però quan això ens arriba sempre és degut a les nostres pors més profundes.

De la vida i la mort de la meva filla en vaig aprendre una cosa: la vida només es pot viure estimant. Així és com intento viure, no sempre me'n surto, però cada dia que passa em sento més feliç i viure s'ha convertit en una aventura apassionant. Que el somriure sempre ens acompanyi.