El silenci del NadalQuan arriba el fred,
torna el silenci.
Només se sent el vent entre les branques nues
i el frec de les fulles seques que un animaló,
agosarat o famolenc, trepitja amb prudència.
El silenci ens calma.
El silenci ens acompanya.
Poc a poc ens il·lumina i el rostre esdevé un somriure
amb mirada riallera que ens omple d'amor i gratitud.
Saltant de cor a cor, es contagien d'un a l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.