Quan feia la formació de Qi Gong, Neus Pintat ens deia: la Medicina Tradicional Xinesa és una eina que ens ajuda a curar-nos, però realment som nosaltres els que ens curem. El nostre cos té la capacitat de tornar al seu estat inicial d'equilibri, el nostre cos som nosaltres, nosaltres som els que ens curem.
Llavors jo em pensava que ho entenia, però questes últimes setmanes ho he entès de veritat (això espero!), crec que ho he incorporat en mi perquè ho he experimentat. També he experimentat allò que diuen que una malaltia és una oportunitat per canviar alguna cosa i he tingut la sort d'haver-ho pogut experimentar amb una malaltia poc greu.
Realment la nostra actitud davant la vida condiciona el nostre benestar i la nostra salut. Vivim entre cel i terra d'on podem recollir i rebre tot el que necessitem per estar vius i sans. Si posem resistència al que rebem i no ens obrim per donar als altres i a tot el que ens rodeja, el millor de nosaltres mateixos, omplirem el nostre cos de tensió i traves que no permetran que la vida flueixi d'una manera equilibrada i sanadora. I quan el nostre cos i la nostra estiguin tensos, els desequilibris que rebem del nostre entorn, ja siguin ambientals, microbiològics o el mal rotllo de qui ens envolta, xocarà en nosaltres i ens obrirà una ferida per on entrarà la malaltia.
La solució és fàcil, però com sempre, difícil de portar a la pràctica: relaxar el cos, calmar la ment i viure el moment present amb consciència plena per deixar que surti de nosaltres tot el nostre potencial i que entri el millor d'aquest mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.