dissabte, 27 de gener del 2018

L'actitud ho és tot en el Txi Kung

La setmana passada , en una de les classes que faig, una noia es va marejar molt, tant que va haver d'estirar-se al terra una bona estona. M'havia comentat just a l'inici de la classe que s'havia llevat amb una mica de mal estar intestinal i li jo li vaig recordar que si li faltaven forces s'assegués, que aturés la pràctica en qualsevol moment que ho veiés convenient i que no es forcés gens. Inicialment vaig pensar que segurament aquest malestar era el motiu del mareig tot i que em va semblar una mica desproporcionat. Posteriorment, en acabar la classe, la vaig acompanyar fins a casa seva i tot xerrant em va explicar que estava molt preocupada per una persona greument malalta i que no havia pogut deixar de pensar-hi mentre practicava el Txi Kung. Vaig tenir clar que aquest era realment el motiu del mareig tan fort.

Quan es practica Txi Kung, tot i ser una pràctica suau i molt relaxant, es mou molta energia dins del nostre organisme. Els punts energètics s'obren, les articulacions es desbloquegen i la nostra energia vital circula per tots els canals arrivant a tots els òrgans, teixits i cèl.lules del cos. És per això que és molt important practicar amb el cos relaxat i apartant els pensament que ens arriben, per poder deixar la ment en calma i poder dedicar tota la nostra atencó a sentir el cos i la respiració, connectant amb el nostre interior. Quan practiquem amb aquesta actitud és quan realment fem Txi Kung. Paral.lelament a aquesta actitud hem de sumar-hi la intenció de practicar des del cor, un cor sincer que desitja el bé per a tothom i per a tot. Quan practiquem Txi Kung ho fem per guanyar en salut i benestar personal, però no per a gaudir-ho de forma individual sinó per aportar el nostre granet de sorra particular a un món millor. La pràctica del Txi Kung ens omple el cor de pau i serenor i, poc a poc,  sentim i apreciem l'alegria de viure compartida. L'actitut quan practiquem ha de tenir aquesta intenció, però no  ha de ser en forma de pensament.

Quan es practica Txi Kung amb la ment activa, pensant i preocupant-nos, això provoca un bloqueig mental que físicament dificulta el pas de l'energia vital, el nostre Qi, justament en un òrgan gran i potent com és el cervell, provocnt efectes indesitjables com són el mareig o fins i tot la pèrdua de la consciència (per un motiu similar tampoc es pot practicar quan estem fent la digestió). En definitiva, no estem fent Txi Kung sinó maltractant-nos física, mental i espiritualment. Voldria que quedés clar que l'actitud correcte no és només la del savi expert que viu constament amb la ment en calma, el cor tranquil i l'atenció plena, sinó la voluntat i l'esforç de deixar passar els pensaments cada cop que ens en arriva un, enacara que sigui un darrera l'altre. A través de la pràctica aprenem i ens acostem, lenta, però tranquil.lament, a la saviesa.

2 comentaris:

  1. Gràcies, Anna. Per tan interessants articles. Llegir- te és reconectar te amb tu mateix.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Neus. Realment aquest és l'objectiu, connectar amb un mateix.

    ResponElimina

Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.