Consells generals d'alimentació per a l'estiu.

A l'estiu necessitem menjar aliments frescos perquè ens ajuden a combatre la calor, però si fem una dieta excessivament freda la digestió es perjudica apareixent gasos distensió abdominal, diarrees o restrenyiment. No hem d'oblidar que els òrgans interns com l'estómac i els budells tenen una temperatura idònia de funcionament i els aliments amb molta aigua, freds o de naturalesa freda - és a dir yin - canvien la temperatura de la digestió.

Principis d'estiu (maig i juny): és recomanable consumir encara alguns aliments de naturalesa tèbia com pastanagues i cebes cuinades, cireres, maduixes, nespres, albercocs, carn i peix blanc, llegums i cereal integral, per poder acompanyar l'ascens del Yang en el cos típic de l'inici del bon temps. Aquesta pujada ens activa el metabolisme per als dies llargs i calorosos que vindran. Podem començar a incorporar amanides de fulles petites i amargues (rúcula, fulla de roure, créixems, endivia i escarola)

Ple estiu (juliol i agost): augmentem la hidratació amb la fruita d'estiu com la síndria, meló i préssecs; i la verdura de naturalesa freda com els tomàquets, cogombres, carbassons, pebrots i albergínies. També seran bons aliats els làctics de cabra o ovella. No oblidem petites quantitats d'hidrats de carboni cuinats com les patates, el cuscús o la quinoa que ens ajudaran a mantenir l'energia vital (Qi).

Atenció a l'abús d'aliments crus, freds de la nevera o gelats que debilitaran el nostre sistema digestiu.

El sabor amarg en petites quantitats (verdura i amanida de fulla verda) refresca el foc del cor i tonifica l'energia dels ronyons. Ajuda a eliminar la humitat i les toxines (retenció de líquids, diarrees, mucositat, cel·lulitis, colesterol, litiasis,..) sobretot si l'acompanyem d'herbes aromàtiques lleugerament picants com l'orenga, l'alfàbrega, el julivert, la menta, el cardamom, el clau, la nou moscada, la cúrcuma, el gingebre,... Tonificarem l'energia vital i afavorirem la producció de sang.

Un excés de gust amarg i calent (cafè i xocolata) asseca els líquids interns, perjudica la sang, provoca restrenyiment, escalfa el cor i esgota les reserves energètiques del cos.

El gust amarg en excés (depuracions intenses del cos massa freqüents amb diürètics i plantes amargues o sals d'Epsom), sobretot en persones de constitució dèbil, esgota l'energia vital, resseca la pell i els pulmons i fa caure el cabell.

La informació que ens dóna el nostre cos.

Quan notem alguna cosa en el cos, ja sigui dolor, malestar, febre,... o les analítiques ens surten
alterades, la primera reacció acostuma a ser fer el possible per eliminar-ho o corregir-ho. En la majoria dels casos posem tota la intenció i recursos disponibles a erradicar allò que ens molesta físicament.

La por i la preocupació no ens deixen fer res més, però és molt interessant aturar-se un moment per intentar descobrir quina relació té aquell problema físic amb la resta del meu organisme. Ens podem preguntar moltes coses:

 1. Físicament, estic portant una vida sana? Faig exercici, descanso bé i suficientment, menjo de manera equilibrada per a les meves necessitats reals?

 2. Com m'he sentit emocionalment els darrers mesos? M'escolto i em respecto? Arrossego un tema no resolt des de fa anys?

3. Com és la meva salut mental? M'obsessiono, em preocupo i penso en excés, no sé expressar el que sento i penso? No sé què sento i estic ple de dubtes?

4. Conec el propòsit de la meva vida i em satisfà?  Tinc confiança i esperança en la Vida? Visc amb alegria?

Els hàbits de salut no són res més que la relació que tenim entre el nostre emocional, mental, espiritual i cos físic. Els problemes físics de salut són sempre un avís  o una alarma que ens recorda que no estem vivint des de la coherència interna/externa. Ens poden aportar molta informació que ens servirà per a treballar l'autoconeixement. La curació serà més fàcil perquè també hi haurà sanació personal aconseguint sentir més felicitat i pau. 

Paral·lelament a buscar solució al problema físic, ja sigui des de la medicina convencional i/o alternativa, podem posar la intenció també a entendre què ens està passant a altres nivells (emocional, mental i espiritual) Entendre'ns i buscar la nostra pròpia coherència vital ens aportarà més salut i benestar a llarg termini.

Les relacions de parella II

En les relacions de parella es viuen crisis com en qualsevol altra relació, però potser són més freqüents
perquè la convivència ho facilita. Si les crisis no s'enfronten es van enquistant i creixent i arriba un dia en que poden ser insuperables. 

 

En les crisis ens pot ajudar fixar-nos en les coses que ens uneixen més que en les que ens separen. La parella es fonamenta en els valors en comú i creix amb els projectes que són conjunts, però també en els individuals. Tots ells ens permeten el creixement com a persones i com a parella. 

 

Quan apareix un conflicte tan important és la reflexió individual com la de parella. Ens cal saber com ens sentim, quines emocions i sentiments ens envaeixen i el per què. També crec important posar-nos en el lloc de l'altre, empatitzar i ser humils. Finalment serà imprescindible comunicar-se, expressar i compartir l'un amb l'altre el que estem vivint i intentar arribar a un acord, o encara millor, a un punt de trobada on tothom si senti còmode.

Les relacions de parella.

Les relacions humanes sempre són intenses: progenitors i fills, en el món laboral, la família,... però
m'atreveixo a dir que les més intenses són les de parella, potser per això s'ha hagut d'inventar el divorci. Si no et portes bé amb el teu pare o germà pots reduir les ocasions i els temps de trobada, però amb la parella hi convius cada dia sota el mateix sostre. I no només això, també hi tens una relació molt íntima que inclou el sexe. Es podria dir que amb la parella un es queda al descobert mostrant-se tal com és.

Independentment de com vagi la relació, podríem considerar la nostra parella com un dels nostres més grans mestres. En aquestes relacions podem adonar-nos potser més fàcilment de les nostres vulnerabilitats i debilitats perquè pot ser un mirall que ens mostra a nosaltres mateixos, la nostra manera de reaccionar davant de situacions diverses. Ens ensenya els nostres valors i prioritats. A través de la relació també ens mostra els nostres grans conflictes.

Quan la nostra parella ens fa enfadar o ens molesta molt, això és que ens està projectant quelcom de nosaltres mateixos. Ens pot estar mostrant alguna cosa que considerem incorrecte i en la que som molt, massa, rígids, o per contra, ens mostra que nosaltres realment també som així.

La relació de parella ens dóna l'oportunitat de decidir com volem viure aprenent a marcar els nostres límits. Sabent trobar l'equilibri entre interior (un mateix) i exterior (la parella i entorn) Així doncs, ens permet créixer en la compassió (saber acompanyar i empatitzar sense caure en la dependència i el victimisme), practicar la tolerància versus la rigidesa i l'autoritarisme, en definitiva, aprenem a estimar-nos per poder estimar. 

Finalment també ens permet decidir en contundència què volem i què no volem, aprenem a dir no i actuar amb coratge que no és res més que la predisposició del cor davant d'un acte de valentia. L'estar present i la pràctica contemplativa, ja sigui a la natura, meditant o fent Qi Gong, sempre serà de gran ajuda per a prendre millors decisions.

Educar el pensament i la voluntat

Quantes vegades voldríem tenir un interruptor per a poder desconnectar el pensament. És esgotador quan els pensaments arriben a la nostra ment sense ordre ni control, solapant-se els uns amb els altres i destacant entre ells un que ens obsessiona. He pres la decisió correcte? M'he equivocat? Ho he fet bé? No m'estima. Ha sigut culpa meva. És una mala persona i li faré pagar,... 

Sovint em preguntava d'on venien aquests pensaments que no desitges i que no et deixen viure en pau i fluïdesa. A més a més, sempre arriben en el pitjor moment: per la nit provocant insomni i magnificant el problema, quan tens molta feina o un dia complicat,... Totes aquestes "males idees" surten del nostre inconscient. Les crea la nostra inseguretat, les nostres pors, les nostres enveges i ambicions,... Aquest substrat on creixen es va generant al llarg de tota la nostra vida, des de la panxa de la nostra mare fins el dia que morim. Són l'educació i el tracte que rebem a l'escola i a la família el que majoritàriament ens condicionarà la manera d'entendre la vida posteriorment. També les circumstàncies personals, però l'important no és el que ens passa sinó com ho entenem, acceptem i vivim.

Recentment vaig saber dels exercicis essencials de Rudolf Steiner que des de l'antroposofia proposa per poder accedir a un nivell de consciència mes gran i de més qualitat. Són 6 exercicis que es recomana practicar a diari, començant pel primer com a mínim durant un mes i anar seguint i incorporant els següents. El primer serveix per a controlar o educar el pensament i el segon, la voluntat. Amb la pràctica del 1er exercici aprenem a pensar el que volem i en l'ordre desitjat essent molt més eficients i aprenent a estalviar energia vital. Amb el 2on passem a ser amos de les nostres decisions, reduïm dispersió i augmentem el número d'accions volgudes i realitzades.

L'època moderna i tots els seus invents i descobriments ens va portar moltes coses positives, però mai res és gratuït. L'ús de màquines va segrestar el nostre pensament i creativitat. Quan les coses es fan de manera rutinària, quan disminueix el treball manual i augmenta la producció en sèrie, la consciència marxa. No us ha passat que fent un recorregut en cotxe que feu habitualment heu arribat a lloc sense ser conscients de per on heu passat?

La tecnologia digital i els ordinadors, la intel·ligència artificial, tot i ser molt útil en moltes ocasions, ens anul.la la voluntat. En moltes ocasions ja no som nosaltres els que decidim què volem i com ho volem. Quantes vegades encenem el mòbil quan no tenim res a consultar? Els ordinadors segresten la nostra voluntat.

Passem a veure com es fan els exercicis:

El 1er exercici consisteix en observar un objecte quotidià com una cullera, un llapis, un clip o una pedreta del jardí... Cal mirar-se'l durant mínim 5 minuts centrant el pensament en ell i tornant a ell quan ens venen al cap altres coses. Per exemple si mirem un llapis podem recordar la llista de la compra i començar a encadenar pensaments que no són del llapis. Llavors hem d'intentar aturar-ho i tornar al llapis: el tacte de les seves diferents parts, si fa olor, com està fabricat, les mides, colors, ... També podem tancar els ulls i intentar reproduir la seva forma mentalment i fins i tot, observar-lo i intentar sentir què ens diu l'objecte. Si ho fem regularment al cap d'un mes ja ens adonarem que comencem a pensar el que volem i no estem tan sovint en les mans del subconscient. També sentirem més pau interior, menys angoixa i ens mourem més tranquil·la i pausadament.

El 2on exercici consisteix en proposar-nos fer cada dia i en un moment concret una acció que no serveix per a res, però ens educa la nostra voluntat. Per exemple, a les 12,30 h podríem fer una volta de 360 º a un anell que portem; o en algun moment entre les 10 h i les 12 h obrir una finestra i tornar-la a tancar.

 

La meva recomanació és fer el 1er exercici durant un mes cada dia i després incorporar el 2on exercici i fer els 2 un mes més. Els primers dies costa, però si ho aconseguiu notareu la diferència en el vostre dia a dia i el dia que no els fe,
els trobareu a faltar.

 

Proveu-ho, no hi perdeu res!

Si a l'estiu menges amanides, a l'hivern sopes.

Els mesos de calor quan tenim gana qualsevol cosa ens serveix , tenim la fruita, les amanides, els ous, el peix a la planxa, els humus, ... els àpats d'estiu donen poca feina a la cuina. A l'hivern, quan tenim sensació de fred al cos, el cos ens demana menjars més elaborats, de cocció més intensa i llarga. Si no planifiquem els menús és fàcil caure a tothora en els plats de pasta i en el pa. Si en l'esmorzar i el dinar no donem al nostre cos l'energia de qualitat que necessita, quan arriba el vespre se'ns fa impossible parar de picar i menjar coses que preferiríem no menjar (galetes, pa, xocolata, embotit, patates fregides,...)

Tant si fa fred com si fa calor no hem d'oblidar que els menjars han de ser molt variats, de temporada i de proximitat. Molt important també fugir dels processats (on abunden els additius i ingredients de molt poca qualitat), refinats (farines i sucres blancs) i precuinats també rics en additius.

Els mesos de fred són els que hi ha més varietat de verdura (a l'estiu abunda la fruita, molt més fresca i refrescant i rica en sucres d'absorció ràpida) que ens permet cobrir la major part de les nostres necessitats en hidrats de carboni i ens dóna moltes possibilitats a la cuina. Els tubercles i verdures que creixen a prop de terra són rics en hidrats de carboni a més a més de ser font de vitamines, minerals i fibra (moniato, carbassa, col-i-flor. bròquil, xirivia, pastanaga, nap, fonoll, col lombarda, ...). Les verdures de fulla verda ens ajuden a depurar l'organisme, però cal no abusar-ne ja que quan les temperatures baixen el que més necessitem és tonificar l'energia vital (endívia, escarola, col, kale, espinac, bleda, carxofa, bròcoli, api)

No oblidem tampoc les fruites i fruits secs, les espècies com la farigola (sopa de farigola), gingebre, canyella, anís, cardamom, clau, llorer,.. i totes les cebes.

Ara a l'hivern és el moment de les sopes, estofats, cremes, saltejats, rostits i brasa.

Puré de mill amb ceba i col lombarda. 

 

 

 

Noodels amb espinacs, ceba, pastanaga i gírgoles.

 

 

 

Amanida de fonoll amb tomàquet sec, olives negres i tàpares.

 

Sopa de verdures, algues i shitake.