El dolor i el patiment.

El dolor i el patiment no son la mateixa cosa, de fet no són ni sinònims. El dolor el genera una alteració física, emocional o espiritual. Els 3 tipus de dolor es poden donar simultàniament i poden ser generats per una o vàries experiències vitals. Per exemple, un càncer ens pot generar dolor físic, dolor emocional pel fet de no poder ocupar-nos d'un fill petit mentre dura la malaltia i també podríem arribar a sentir dolor espiritual si perdéssim la confiança en la Vida.

El patiment, en canvi, té el seu origen només en la preocupació que generem des del pensament. Està ancorat en les idees que nosaltres mateixos generem, però no correspon a una vivència real sinó suposada.

Per exemple:

- Pateixo per la reacció que podria tenir el meu fil després de la conversa que hem tingut.

- Pateixo per si em posen una multa perquè he aparcat malament el cotxe

- Pateixo per si m'acomiaden de la feina.

El dolor es pot fer conscient i afrontar-lo. Es pot viure primer reconeixent-lo i després acceptant-lo i  abraçant-lo. Fet això el podrem fer disminuir o fins hi tot transmutar-lo. La medicació, les teràpies, la respiració i la meditació ens poden alleugerar física, emocional i espiritualment. Fins i tot el dolor intens i profund que se sent per la pèrdua d'un ésser estimat es pot arribar a transmutar en bondat i generositat pels que estan vius.

El patiment no es pot viure, abraçar, disminuir ni transmutar perquè no correspon a res que es pugui fer conscient. El que sí que podem fer conscient és la preocupació que està en l'arrel d'aquest patiment. Un cop feta conscient ens en podem deslligar i ocupar-nos de coses reals que estan pendents que hi posem la nostra atenció, com per exemple, el dolor.

Despreocupar-nos és francament difícil, però es pot aconseguir. Cal ser amos del nostre pensament i no al revés. Practicar cada dia durant mínim 1 mes l'exercici de l'objecte ens pot ajudar molt. Senzillament hem d'observar cada dia un objecte (una pedra, una fulla, una cullera, ...) durant mínim 5 min sense sortir-nos de l'objecte i la idea que representa: la forma, tacte, olor, gust, imperfeccions, per què serveix,... També podem tancar els ulls i dibuixar-lo mentalment o, fins hi tot, mirar-lo i intentar sentir si ens diu alguna cosa. Al cap d'un mes ens adonarem que la ment governada per l'ego ja no ens controla tant, sinó que som nosaltres qui decidim que volem pensar i què no.