
Aquest és un concepte xinès difícil d'explicar
des del pensament occidental, però és una de les claus de la filosofia
oriental. Cal partir de la base que cada individu forma part d'un Tot o Unitat
i que tot el que s'esdevé està íntimament relacionat. Cada persona té unes
qualitats essencials que el caracteritzen i el fan únic i diferent dels altres.
Aquestes qualitats serien la capacitat d'estimar, el perdó, la compassió, la
creativitat, la capacitat de raonament, etc.. tots tenim de tot, però en diferent
proporció i això ens fa diferents. Aquestes qualitats no són mèrit nostre ja
que ens han estat donades, regalades, però ens toca a nosaltres
desenvolupar-les al màxim, això si que seria mèrit nostre.
Quan acceptem on som i fem el que hem de fer, quan actuem amb consciència plena, respecte i volem fer-ho bé, tot flueix, les coses arriben sense buscar-les, això és
el Wu Wei. Semblaria com si, casualment, tot es sincronitzés, ens sentim en pau i sentim la joia de viure, vivim des de l'amor.
Poder la frase que resumiria aquesta expressió
xinesa seria “el que hagi de ser serà i sempre serà per bé”, perquè el que ens
arribi serà senzillament el que toca, a vegades no ens agradarà o ens farà
patir, poder massa i tot, però si ens ajuda a canviar d'actitud, sempre serà
per bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.