Masculí + femení = èxit

Segons el pensament filosòfic xinès, qualsevol cosa s'explica i existeix a partir de dos oposats que es complementen, és la teoria dels contraris, la del Yin i el Yang. L’energia original creadora és immaterial, en el procés de la creació, comencen a aparèixer individualitats materials associades a una energia gràcies al yin i al yang. Quan el yin i el yang, és a dir, els dos oposats que formen una unitat, estan en equilibri; allò funciona correctament.

Algunes individualitats estan formades per dos oposats separats en l’espai, seria el cas del dia i la nit o el de l’home i la dona. Per tant, home i dona, o les dues parts d’una parella, siguin quines siguin i entenent la parella en el seu sentit més ampli; formen una única unitat. El masculí seria la part yang i el femení la yin. Possiblement el més important perquè una parella funcioni bé, és el reconeixement per cada membre de l’existència del seu oposat, amb tot el que els caracteritza, i acceptar-ho. Sense aquests dos oposats que es complementen, la parella no existeix.

Masculí i femení tenen el seu rol i unes funcions i qualitats concretes, però no oblidem que cada home i cada dona tenen també el seu yin i el seu yang; i que l’energia serà yin i yang sempre en relació a alguna cosa i que per tant, és relativa. En conseqüència, podem dir en general i acceptant sempre els matisos que calguin, que:

La part masculina és una persona d’acció, biològicament és més forta i li toca cuidar i proporcionar els lligams amb l’exterior i realitzar les tasques de supervivència: aconseguir menjar i una llar per protegir-nos de la intempèrie. Es caracteritza per ser emprenedora, creativa i tenir la força física.

La part femenina destaca per saber mantenir i cuidar les relacions interpersonals, el seu fort és el pensament, el raonament, el treball des de dins per a preservar la identitat i les arrels. És la part que aporta també la sensibilitat, el voler fer les coses boniques, l’art, l’harmonia i l’ètica. Sap organitzar i administrar.

Penso que la masculinització de la dona i la feminització de l'home que estem vivint és un error, però que ningú em malinterpreti, NO estic defensant que l'home surti a treballar i la dona es quedi a casa a cuidar la canalla.

Perquè la parella com a unitat pugui ser, calen els dos oposats, tan diferents l'un de l'altre, però complementaris i necessaris tots dos. Segurament aquesta recerca de l'equilibri entre un i l'altre és el que fa que viure en parella sigui una aventura constant i apassionant. Estaria bé que les circumstàncies de la vida no ens fessin perdre la il·lusió i que en poguéssim gaudir tant com fos possible.