Experimentant amb el Txi Kung

En la pràctica del Txi Kung se sumen moltes variables i el resultat mai serà el mateix. Una sessió de Txi Kung dependrà, per exemple, del nostre estat, del professor i del seu estat, de l'estació de l'any, del grup amb el que compartim la classe o també del lloc on es fa la classe,... Divendres passat vàrem practicar en un lloc molt especial: en una pedrera d'argila.  L'Escola d'Arquitectura del Vallès ha demanat a un grup d'alumnes propostes de restauració o reutilització d'aquesta pedrera d'argila que està arribant al final de la seva vida útil. Dues d'aquestes alumnes estan treballant en un projecte que proposa activitats a l'aire lliure de tipus energètic. Aquestes noies em van demanar fer una classe de Txi Kung per poder experimentar el treball energètic del cos en aquest espai tan especial: de grans dimensions i amb una orografia fora del que és habitual .

Ens vàrem reunir un grup de 15 persones, alguns de nosaltres practicants habituals de Txi Kung i d'altres no tant, però habituats a altres tècniques energètiques. La classe va transcórrer molt bé, aquest espai presenta una làmina d'aigua i pel que fa a la seva forma de con invertit, fa que no se senti el soroll de la civilització tot i ser molt propera (autopista, transport ferroviari, nuclis de població, industries, etc...). Se senten ocells que fan la seva en el medi aquàtic i d'altres sons d'animals més o menys identificables (granotes, insectes, ...) Tot i això, és un espai àrid, fins i tot dur, amb poca vegetació i una mica inhòspit. 

La conclusió a la que vàrem arribar, en general, va ser que la pràctica havia estat agradable i interessant pel fet de ser a l'exterior i en un lloc nou, desconegut i poc habitual, però el treball energètic no va ser complert: vàrem sentir l'energia de la terra amb molta intensitat, però la del cel ens va quedar lluny, poc accessible. L'energia que el Txi Kung ens proporciona no fluïa fàcilment. Personalment, en acabar la sessió, no tenia la sensació de pau que em proporciona aquest pràctica ni sentia un arrelament intens. Molts també vàrem coincidir en que faltava vegetació, sobretot arbres, algú fins i tot concretava més : "he trobat a faltar l'arbre". Poder per això, a partir d'una arbre i la seva transformació al llarg d'un any, podem exemplificar tota la medicina xinesa.