Sobre medicina alternativa, medicina moderna, pseudo ciències i altres teories.

No vull deixar de donar la meva opinió sobre les medicines alternatives que darrerament s'estan titllant, de forma generalitzada, de pseudo ciència.

Comencem  primer de tot aclarint conceptes:

• Ciència mèdica: és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions al nivell de la homeostasi de les persones (wikipedia)
• Homeostasi: és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta. (wikipedia)
• Mètode científic: és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis del raonament lògic.
• Estudi científic: experiment dissenyat per a recollir dades que ens han de permetre demostrar una hipòtesis. 
• Medicina moderna: és la medicina científica que a partir de la segona meitat del segle XIX s'estableix de forma definitiva com a corrent principal del coneixement i pràctica mèdica a Occident. Es formula utilitzant el mètode científic.
• Medicina tradicional: Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la medicina tradicional inclou diversitat de pràctiques sanitàries, coneixements i creences, incloent medicines basades en les plantes, animals i/o minerals, teràpies espirituals, tècniques manuals i exercicis aplicats individualment o combinats per mantenir el benestar, tractar, diagnosticar o prevenir malalties. Quan diferents poblacions adopten pràctiques de medicina tradicional que, tradicionalment, no són usades per a l’atenció a la salut i la malaltia en la seva cultura originària, llavors parlem de: medicina alternativa o complementaria. 
• Medicina tradicional xinesa: ciència mèdica de més de 2000 anys d'antiguitat que es practica a la Xina i que s'ha anat formulant utilitzant el mètode científic.

Un cop tenim clars els conceptes, crec que és molt important diferenciar entre les persones que realitzen una pràctica basada en coneixements científics, siguin tradicionals o moderns; de les persones que sense cap tipus d'estudi ni coneixement, s'aprofiten del sofriment dels altres per causa d'una malaltia, només per a obtenir diners i en detriment, encara més, de la seva salut.

També és important remarcar que mentre els estudis de medicina tradicional, complementària o alternativa no estiguin oficialment reglats en el nostre país, aquestes tristes accions continuaran passant i augmentarà la confusió.

Un altre tema important és diferenciar entre complementari i alternatiu. Al meu entendre i com el seu nom indica, la medicina alternativa és tota aquella pràctica, ja sigui ciència mèdica, tècnica corporal o teràpia de salut, que el malalt escull per a tractar-se renunciant a la medicina moderna. En canvi, en la medicina complementària, el pacient escull la combinació de diverses medicines, pràctiques i tècniques mediques o de la salut.

És evident que perquè una persona pugui escollir com vol tractar la seva malaltia, calen dues coses que són imprescindibles:

-   poder exercir la nostra llibertat
-  disposar del coneixement, formació i/o informació necessàries per poder triar essent el màxim possible de conscients del que estem fent.

I també és evident que des de petits no se'ns ensenya que hi ha diferents camins i alternatives a seguir, no se'ns ensenya a saber avaluar i triar i no se'ns ensenya a ser crítics, sinó tot el contrari, se'ns diu el que hem de fer sense explicar-nos el per què. Pel que fa a llibertat, em sembla que en el nostre país, cada dia que passa és més petita.

Voldria donar breument la meva opinió sobre els estudis científics: moltes persones, algunes d'elles professionals de la medicina moderna, s'escuden darrera dels estudis científics per a desacreditar altres medicines. Un estudi científic el podria fer qualsevol persona en l'àmbit de casa seva i la seva família, l'important és que l'estudi estigui ben plantejat. Estudis científics basats en grans mostres de població, no seran útils ni correctes si no han estat ben plantejats. Els bens de consum que mouen molts diners, també en farmàcia o alimentació, mouen grans estudis científics. Les teories de la medicina tradicional xinesa es van formular seguint el mètode científic basat en estudis científics, però podríem dir que tot aquest coneixement es va adquirir "a l'antiga", perquè té centenars d'anys. Actualment no es fan gaires estudis científics, tot i que algun es fa, però això no li treu validesa.

No voldria acabar sense definir què significa holístic, una paraula que s'utilitza molt, però no sé si es té clar el que implica que una medicina sigui holística.

Holisme: 

1. Teoria que proposa que la comprensió de les parts percebudes pel cervell només pot ser entesa fent referència al conjunt de la totalitat a la què pertanyen.
2. Creença de que la totalitat és més important que la suma de les parts.

La medicina tradicional xinesa és holística, això significa que quan equilibrem una funció orgànica, com podria ser la del cor o el sistema digestiu, per posar un exemple, no només ens milloraran els símptomes físics que depenen d'aquests òrgans, sinó també altres símptomes físics d'altres òrgans, perquè tots ells estan connectats i interaccionen. Però també milloraran símptomes o alteracions de tipus mental i emocional perquè la connexió també existeix entre cos físic i ment. Però no només això, que una persona millori els seu estat de salut (físic i mental) significa també que la seva aportació en el conjunt de l'Univers farà que aquest estigui una mica més en equilibri que com ell se'l va trobar. És a dir, la medicina holística busca la millora de la salut i el benestar de la persona tenint en compte la totalitat del que som (cos, ment i esperit) i on vivim, enlloc de només un símptoma, òrgan o malaltia concreta.