La síndrome post vacances, causa física o emocional?

Després d'un període llarg en unes condicions concretes, per exemple fent vacances o treballant intensament, el cos necessita un temps per fer el canvi a un estat emocional i d'activitat diferent. Els canvis progressius no provoquen alteracions destacables, però els canvis bruscos, sí. La vida és canvi constant, a la natura cap dia és igual al següent perquè les hores de sol es van allargant o escurçant, la intensitat dels raigs de sol varia i les hores del dia van passant fins arribar a a nit, però sempre de manera progressiva. La primavera no arriba de cop sinó que es va gestant a partir del solstici d'hivern, però també observem canvis sobtats a la natura i llavors les conseqüències són notables: llevantades, gotes fredes, huracans,... 

Quan les condicions del nostre dia a dia canvien sobtadament, el cos en pateix les conseqüències i per això ens costa adaptar-nos al ritme de la feina després de les vacances, però també moltes vegades ens lesionem o emmalaltim quan comencem les vacances.

Podríem pensar que no tenim la fortalesa mental per afrontar el canvi i les emocions que suposa, però també podem entendre que quan un cos material el sotmets a un canvi brusc de les seves condicions físiques, es trenca. És molt clar per exemple el cas del gel quan entra en contacte amb temperatures elevades o el metall que es fon, es dilata o es contrau segons la temperatura. Quan pensem en la fi o l'inici de les vacances, alguns hi veuran amb més pes la causa emocional i altres la física, però la veritat és que cos, ment i esperit no es pot separar, conviuen en el mateix organisme i un influencia i condiciona els altres.

Quan passem d'un estat de relaxació, sense horaris ni obligacions a un estat de tensió i estrès en molts casos sostingut, o a la inversa, la nostra ment busca la manera d'adaptar-se a la nova situació. Algunes emocions es posen de manifest i d'altres es guarden per a facilitar l'adaptació, però també és cert que apareixen emocions que ens dificulten el canvi i d'altres es queden com enquistades dins nostre. Això passa perquè els nostres òrgans canvien la intensitat i el ritme de la seva activitat, entren en situació d'estrès, i això marca directament les emocions ja que cada òrgan està vinculat a una emoció.

Quan el ritme canvia, per exemple de més a menys perquè ens relaxem al iniciar les vacances, el cos aprofita l'energia vital (Qi) que a quedat disponible per a regenerar i depurar els teixits danyats. És per això que ens podem lesionar més fàcilment, patir contractures, tortícoli, o constipar-nos, tenir un còlic renal,... Si el canvi és de menys a més perquè ens despertem més d'hora, disposem de menys temps lliure (o el perdem del tot), augmenta el requeriment intel.lectual, etc., disposarem de menys energia vital (Qi) i estarem cansats, les nostres digestions empitjoraran, etc.,  però també ens sentirem frustrats, de mal humor, tristos,...

Per altra banda cal tenir en compte altres factors i no només l'individu i les seves circumstàncies. Vivim en un entorn físic, amb unes lleis de la Natura que cal tenir presents i que no podem modificar. Les vacances habitualment es fan a l'estiu, quan les bones temperatures acompanyen, els dies són llargs i tot és més fàcil. Quan les vacances s'acaben acostuma a coincidir amb un canvi de temps significatiu ja que passem de les estacions del bon temps a iniciar les del fred. En la Natura aquest canvi és progressiu, però no en el cas dels humans que hi afegeixen el canvi brusc de retorn a la feina. Passar de l'hivern a la primavera és molt més fàcil perquè l'energia tendeix a tirar cap amunt, és expansiva, en canvi interioritzar i fer baixar l'energia (d'estiu a tardor/hivern) pot costar més.

Si a més hi sumem la pèrdua de criteri i desinformació en l'alimentació i els hàbits de salut en general (bàsicament l'equilibri entre descans i activitat i la gestió emocional) la combinació és explosiva. L'hort ens proporciona en cada moment i a cada lloc del Planeta els aliments que ens ajudaran a fer aquests canvis i que disposen de l'energia vital més adequada per a cada moment. Per això és tan important que el que mengem sigui de temporada, local, de proximitat i poc processat. 

Un altre bon consell crec que és adaptar progressivament els horaris a la nova situació uns dies abans de la tornada al treball. Caldrà adaptar-los als horaris laborals, però també als horaris naturals de les estacions que van arribant, la tardor i l'hivern. Cal anar pensant en dedicar temps al silenci, la interiorització i el descans per afrontar les dies freds i amb menys hores de llum amb una bona gestió de la nostra energia disponible. Quan fa fred, la Natura no perd la seva energia, senzillament la reserva, la protegeix i la refina per quan arribin les estacions de la calor on l'activitat és molt més elevada. L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Hauríem d'ajudar a aquesta transformació i no dificultar-la.

En el mes d'octubre segurament molts ja haureu superat el síndrome post vacances, però estic segura que alguns encara el noteu perquè les condicions de vida que imperen no ajuden a viure els canvis amb naturalitat. M'agradaria recordar que un bon hivern ens donarà una bona primavera i un bon estiu. Cuideu els vostres hàbits de salut cada dia i, d'aquí a un any, segurament ni hi pensareu en el síndrome post vacances.