dimecres, 27 de novembre del 2019

Sensació, emoció, pensament.

Des del mental i deixant-nos portar per les nostres emocions, generem una realitat, la nostra realitat, que pot arribar a fer-nos molt mal. També pot ser tot el contrari, però acostuma a ser molt menys habitual. Quan sentim alguna cosa, se'ns genera una emoció que de seguida analitzem mentalment i de la que en fabriquem un sentiment.

En el sentir ens hi quedem molt poca estona, en canvi dediquem molt temps a estar en l'emoció (de ràbia, per exemple), en el pensament (que pot arribar a ser obsessiu i esgotador) i/o en el sentiment (de venjança, seguint l'exemple de la ràbia)

Quedar-se en aquests pensaments o emocions ens perjudica perquè ens pertorba. Com podem sortir
del pensament, emoció o sentiment? Senzillament dedicant més temps al sentir. Sentint el moment present, sense valorar, jutjar, pensar o decidir. I com sabem si estem donant massa espai al pensament o no? doncs senzillament perquè ens sentirem bé i, sobretot, tranquils.

Quan fem això, el mental descansa i és llavors que tot el nostre organisme es destensa i desbloqueja, ens omplim d'energia vital i en sortim reforçats. Si persistim en aquests moments de desconnexió mental, ens adonarem que aprenem a connectar amb nosaltres mateixos. Si sabem més de nosaltres podrem prendre decisions més encertades. També ens adonem que connectem més amb l'entorn, millorem la nostra empatia. 

Tant una cosa com l'altra ens permeten ampliar consciència i és llavors que podem deixar que la Vida sigui, apareix la intuïció (que  no és mai mental!), fluïm i ens sentim bé. Podem desencallar-nos i anar seguint tranquil·lament el camí de la nostra vida.

I també succeeix una altra cosa: deixem de condicionar tant a qui tenim més a prop: fills, família, amics, companys,... i deixem que puguin seguir més lliurament el seu propi camí vital.

És evident que les nostres pròpies circumstàncies, siguin heretades o adquirides, ens condicionen; però cada individu té la capacitat de poder decidir lliurament com seguir el seu camí: amb dependència o amb consciència plena. No quedar-nos només amb el pensament i l'emoció ens facilita la nostra tasca vital, però també la de la resta dels humans. Entre tots podem construir una Humanitat plena, en pau i feliç. No és fàcil, però amb intentar-ho ja n'hi ha prou.

1 comentari:

  1. Gràcies Anna.
    Aquest article que has escrit m'ha estat d'una gran ajuda.
    Em fa memòria i em confirma que és a través del sentir que puc accedir a un nivell superior. El dels Valors. Pasar a traves de l'emoció per pujar a una nova visió. Un món nou.
    Gràcies de nou!

    ResponElimina

Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.