Moltes vegades la confonem amb el perfeccionisme, però la perfecció no existeix. Algunes vegades ens hi acostem molt, sentim moments perfectes, treballs dels que estem molt satisfets i, en el cas dels genis, que no són gaire abundants, podem gaudir de creacions quasi perfectes.
D'altres vegades, ens confonem pensant que l'excel·lència només pot ser en l'economia, l'enginyeria o les noves tecnologies. Ens oblidem de la utilitat de l'inútil, on també pot haver excel·lència: un moment de silenci i quietud, la pràctica d'una afició sense objectiu ni interès concret més enllà de sentir el goig d'estar viu, el coneixement pel simple fet de gaudir pensant o la creació artística.
Qualsevol persona pot ser excel·lent en el que fa, independentment del seu grau d'intel·ligència o capacitats, senzillament ho ets quan fas una cosa que vols fer, tan bé com estàs capacitat per fer-la. Hi ha dos ingredients indispensables per ser excel·lent en alguna cosa: el coneixement i la pràctica. Tots dos ens fan falta i cal que estiguin en equilibri. Tanmateix cal despertar l'interès pel coneixement i la força de voluntat per a la pràctica. Tampoc cal oblidar que l'excel·lència no està en el resultat final sinó en el procés per aconseguir alguna cosa acceptant les pròpies capacitats i limitacions.
L'excel·lència no serveix per aconseguir fer molts diners, tenir èxit o poder. Serveix per aconseguir una vida tranquil.la, fàcil i amb pau que ens fa sentir bé i feliços fent el que se'ns dóna bé.
A les escoles hauríem d'aprendre el mètode per a ser excel·lents, que ha d'incloure coneixement i pràctica, no només de ciències i humanitats, sinó també de nosaltres mateixos. També hauríem de poder descobrir quina cosa és la que ens fa sentir que estem vius i que ens dóna sentit a la vida. Poder necessitem tota una vida per a descobrir-ho, però sigui aviat o tard, benvingut sigui quan arribi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.