L'àliga desplega les ales i la llibertat.

L'àliga desplega les ales és un exercici de Txi Kung (Qi Gong) que treballa el fetge, la vesícula biliar i els ronyons. És un moviment en el que es combina simultàniament el caminar, les torsions laterals de cintura i coll i el moviment dels ulls. Sempre que treballem el fetge i la vesícula biliar estem facilitant la depuració, tan física com emocional. Quan s'acaba l'estiu (aproximadament i  segons el calendari xinès això és a finals d'agost i a mitjans de setembre) és el millor moment per a depurar. Eliminem la calor i les toxines des d'un organisme que s'ha estat reforçant amb el bon temps, l'alegria dels dies llargs i el descans.

Quan practico aquest exercici sento que m'estic permetent mirar a tot arreu, sense pors i des de l'acceptació de mi mateixa i de tot el que veig i sento. Practico relaxada, sentint el cos i el que s'està movent en ell, sense pensar en res concret. Es tracta d'un moviment molt expansiu que em permet sentir-me lliure.

Aquí teniu un petit vídeo de l'exercici. 

Però, què és la llibertat?

La llibertat no és poder dir el que penses, anar a votar, poder divorciar-te o avortar. Tot això són coses que es fan en més o menys llibertat, segons cada moment, persona i situació. Per què la qüestió no és si estàs fent una cosa bona o dolenta, correcte o incorrecte, sinó que quan actues o penses alguna cosa, ho fas de manera conscient i decidint des de la teva llibertat. Per tant, la llibertat és poder fer el que creus o sents que has de fer sense sentir-te condicionat o obligat. Així doncs, tan lliure pot ser la dona que decideix avortar com la que no, tot dependrà des d'on es pren la decisió. A més consciència, més llibertat.

Arribats a aquest punt, se m'acut una segona pregunta: es pot ser lliure sense bondat? Jo crec que no, actuar sense pensar en el conjunt no és actuar amb llibertat. Si entenem que tots i tot som un, podem percebre les nostres accions com a accions de conjunt i preveure les conseqüències tant en nosaltres com més enllà de nosaltres mateixos. Per tant, a més consciència, més llibertat, i a més llibertat, més bondat. Sant Agustí ja ens ho deia: estima i fes el que vulguis.

La llibertat no te la donen, te la permets. Hem d'entendre i acceptar que som imperfectes i que l'altre també ho és. Les nostres pors, dubtes, intoleràncies, culpes,... i la no acceptació o intolerància són les que ens resten llibertat. A mesura que ens anem alliberant de totes aquestes càrregues i aferraments, anem guanyant llibertat. La manera d'alliberar-se'n és a través de l'autoconeixement i el creixement personal. Per a poder realitzar aquest creixement jo només conec una forma: la meditació que ens permet fer créixer la consciència individual i connectar-les entre elles (consciència total) i amb la Font original. 

Tot i que hem d'acceptar que en aquesta terra i vida no trobarem la perfecció, ens hi podem acostar. Tots alhora hauríem de fer el camí que ens acostarà a l'Amor, acceptant la velocitat i el diferent punt de partida de cadascun de nosaltres. A mesura que anem descobrint el que ens limita com a humans i ens en desprenem, ens anem fent més lliures, individual i col·lectivament.

Des d'aquesta llibertat ens acostarem a la bondat, a sentir la joia de saber que estem vius, al viure amb alegria, a la pau interior i exterior, a la salut, al respecte, a la compassió, la generositat, la confiança i el coratge.

L'Amor és l'objectiu, el camí la llibertat i la meditació la manera de fer-ho possible (podeu llegir també La millor medecina)