Una de les coses que ens va dir en Toni a l'inici va ser que ens aconsellava iniciar aquests dies de meditació i silenci sense expectatives. Va ser un bon consell perquè una altra cosa que ens va dir va ser que tant si la meditació va bé, com si va malament, sempre va bé. En el meu cas he de dir que la meditació no va anar bé, per tant, com menys expectatives inicials, molt millor.
En general considerem que la meditació va bé quan durant l'estona que dura ens sentim en pau, els pensament i les emocions estan en calma i en algun moment, encara que sigui curt, ens sentim "connectats" i, fins i tot, "il·luminats". Els meus primers dies van ser terribles. Estava tranquil.la, però es van destapar i remoure coses que estaven molt amagades, fins i tot coses que considerava tancades i resoltes. Els dies següents vaig poder resoldre moltes coses deixant anar pors, culpes i tristeses. En definitiva van haver pocs moments de meditació gloriosos, però el resultat va ser molt positiu. Meditar sempre és bo i positiu, vagi com vagi.
Algú que no hagi meditat mai i que m'estigui llegint potser no entendrà gaires coses de les que explico, de fet, sempre va bé aclarir conceptes perquè a vegades dues persones podem estar parlant utilitzant les mateixes paraules, però en algun moment ens adonem que no estem dient el mateix. M'agradaria aclarir el que crec que és la meditació.
La meditació és buidar-se de pensaments, sentiments i emocions pertorbadores i obsessives que no ens permeten viure el moment present, per poder deixar espai que es podrà omplir de la bondat i l'amor de Déu, del Tao que ens permetrà veure el camí vital a seguir, de l'energia sanadora que ens vivificarà cos, ment i esperit, de Vida.
La meditació es practica habitualment asseguts, el més còmodament possible, sense moure's, en silenci, relaxant el cos, calmant el cor i la ment, inspirant i espirant a poc a poc pel nas, sense forçar la respiració i col·locant les mans d'alguna manera concreta, ja sigui un mudra, o una postura de Txi Kung, o seguint el mètode de Franz Jalics,...). Podem afegir un mantra (o una pregària del cor) que es va repetint en silenci al ritme de la respiració, si estem en grup, o en veu alta, si estem sols i ho preferim. La meditació es pot fer en grup i és molt reconfortant perquè les diferents persones se sostenen entre elles a través de la presència, però sempre és un treball personal i intransferible. És un viatge cap el nostre interior i el fem sols, ens enfrontem a nosaltres mateixos i des de dins nostre, mirem tot el que ens envolta, també el que no es veu. Ampliem i enfortim la nostra consciència.
El caminar contemplatiu, les danses sagrades, els exercicis de respiració i de relaxació, escoltar música, cantar, practicar Txi Kung o ioga, ... són activitats contemplatives i /o terapèutiques que ens preparen i ens ajuden a meditar, però no són meditació. El Txi kung (o qualsevol d'aquestes activitats que he nombrat) quan es practica en l'actitud correcte, és a dir, relaxant el cos, sense enganxar-se als pensaments que venen i van, calmant el cor amb el somriure, respirant pel nas sense forçar la respiració i sentint el cos en cada moviment, llavors es converteix en una meditació en moviment.
Quan fem meditació el més important no és el temps que aconseguim estar asseguts sense moure'ns, sinó que sigui diària. Si comencem amb 5 minuts, però són diaris, podrem aconseguir estar meditant el temps que desitgem: mitja hora, una hora, un cap de setmana, una setmana sencera,...
Dit tot això, ens podríem preguntar per què és tant important meditar i per què ho hem de fer si ens costa tant? La meditació, com ja he dit altres vegades, és la millor medecina. És una medecina única i totalment diferent de les altres, siguin naturals, energètiques o sintètiques, perquè ens sana les ferides emocionals i espirituals que són la causa primera de qualsevol altra malaltia. Ja sé que hi ha malalties genètiques, altres degudes a la meteorologia,... però per què aquestes malalties a vegades es mostren i a vegades no? per què a vegades el fred ens posa malalts i a vegades no? per què a vegades ens sentim forts i valents i d'altres, sense haver canviat gaires coses de la nostra alimentació, activitat física, ... ens sentim dèbils i deprimits?
A través de la meditació podem deslliurar-nos de les pors, la ràbia, la culpa, la preocupació, la tristesa, l'ansietat i entendre qui som realment, què ens fa feliços i quin és el nostre desig més profund; ens permet veure amb molta més claredat d'on venim, què volem fer i com i on anem; ens allibera de dubtes. La meditació ens aporta salut en el sentit més ampli de la paraula: física, mental i espiritual.
La meditació és una medecina que no cura malalties sinó que ens dóna salut per a poder sanar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots fer el teu comentari que serà revisat abans de ser publicat. Gràcies per participar.